13ª Etapa: Refugi Engorgs - Escaldes (Andorra)

Suposo que estàveu impacients per saber com acaba la etapa final.
Són les 6 del matí. De la nit milllor ni en parlem. Ens aixequem i la primera preocupació és sortir a mirar el temps. Afortunadament està tot el cel serè i encara estrellat a l'oest. Per l'est es comença a endevinar la claror.
Esmorzem, preparem les motxiles i comencem a caminar amb força fresca.
En la foto ja fem cara d'haver descansat confortablement. Només sortir iniciem la pujada sense temps d'escalfar muscles. Arribem a uns replans on comencen a aparèixer els llacs dels Engorgs. Anem superant 3 llacs fins que una paret de més de 150 mts ens barra el pas. Estem al fons del circ d'Engorgs i solament podem sortir seguint el dur corriol que s'enfila.

Portem menys de mitja hora de batalla i ja estem a punt de coronar la Portella d'Engorgs, amb visions sobre els llacs i el Roc Colom al fons.

Per fi superem la àmplia collada. Les vistes són espectaculars en totes direccions. Hem sortit del refugi a 2400 mts i superem el coll de 2700. El que veiem a l'altre costat impressiona. Hem de baixar al fons de la vall més de 600 mts per tornar a remontar fins els 2550 novament per entrar a Andorra. I un cop fet això encara ens quedarà recòrrer tota la llarga vall de Madriu fins les Escaldes.

La baixada és forta i dura. Al cap de més d'una hora arribem al magnífic prat del fons de la vall on es troba la mítica cabada d'Esparvers, cabana que ja apareix citada en les guies excursionistes més antigues. Està ben acondicionada com a refugi d'emergència. La veritat és que aquest punt està molt allunyat de qualssevol nucli habitat i és de difícil accès. Fa gràcia veure un cartell indicant que el Cap de Creus (on va començar la nostra aventura, és a més de 230 kms).

Iniciem la llarga remuntada fins al Coll de Vall Cirera. La vall va pujant suaument i els rierols i el bestiar ens acompanya a la suau pujada. Novament, arribats al fons del circ les parets s'aixequem abruptament. La pujada al Coll es penosa. Ja portem hores i el pes a l'esquena es deixa notar. En els darrers moments de la pujada el cel es comença a omplir de núvols que ens indiquen clarament que acabarà plovent.

Finalment coronem el coll. Ja estem a Andorra. Davant nostre ens trobem amb el gran Llac de l'Illa. Poc desprès passem pel refugi d'Illa, molt ben condicionat i cuidat.

Hem entrat en la vall de Madriu, patrimoni de la humanitat. Aquesta és una vall molt àmplia en la capçalera però que es va estretant conforme baixem. Anem realitzant la baixada amb calma. Descobrint llacs, bordes, racons increïbles,... Cada cop són més a prop del nostre objectiu.

Passem pel petit però també ben acondicionat refugi del Riu dels Orris i seguim el descens enganxats al torrent.

Finalment, poc abans del refugi de Fontverd sentim els primers trons i comença la pluja. No passa res. Anem preparats. De fet hem tingut molta sort els dos dies, ja que la previsió no era gaire bona. Ens protegim i continuem cap avall. També cau pedra en algun moment.

Portem una hora i mitja baixant tant ràpid com podem. Estem xops i el tram de camí empedrat de fort pendent ens demana tota la nostra concentració i equilibri. A aquestes alçades ja no estem gaire sobrats. Finalment passem per més bordes (Ramió), creuem ponts i divisem la carretera entre els arbres.

Abraçades sota la pluja. Alegria. Ja està!

Seguim 1 km per carretera fins al punt on ens venen a recollir (la familia).

Ja està , penso en silenci .

Alguns diuem, - hem de programar el següent repte'.

Altres estem feliços, veien que el planeta no està mort del tot encara.

- qui anaba a dir que ho acabariem fent. Hem començat pel millor GR que es pot fer!

Finalment hem fet 25,7 kms (però molt durs). Hem estat més de 9 hores (incloses les aturades).

En els dos dies hem fet 47 kms.

M'agradaria assaborir lentament la gran quantitat de racons increibles pels que hem passat aquests dies, i aquest darrer any i mig, però em trobo cansat i tot em supera. S'ha de digerir lentament, quan observi els mapes, quan repassi les fotografiés ....

Ara no penso en els horaris intempestius, i en els kms per deixar un cotxe al final del recorregut, i la tornada, etc, ni en els dolors dels turmells, o en les 'agulletes'. Això ja no conta.

Sincerament ens ho hem passat molt bé. El bon rotllo ens ha fet gaudir encara més de la travessa.

A la nit ens reunim amb les families a sopar. Fem la entrega de diplomes que certifiquem que hem conseguit el repte proposat.

No diem res, però cadascú ja pensa en el següent repte... Es nota en la mirada....

12ª Etapa: Puigcerdà - Refugi Engorgs

Per fi s'ha completat l'objectiu. A continuació la narració d'aquests 2 intensos dies.
Vem sortir a les 7 del matí, i encara vem tenir temps de veure els primers participants de la Makissada de Sils. Comencem a caminar al voltant de les 10 h. Els preparatius s'allarguen més del compte, i és que avui portem més pes. Tenim previst caminar 2 dies seguits i dormir en un refugi lliure. Hem de carregar tot el necessari per passar aquests 2 dies.

Habitual foto del grup a la sortida, tot són rialles
Com en cada poble, ens costa trobar les marques. Finalment les trobem a la sortida del Puigcerdà, en direcció a Guils. Els primers trams passen per asfalt fins arribar al poble de Saneja. Aquí ens despistem i agafem una pista de terra que ens porta a Guils, atravessant durant uns minuts la linea fronterera. Arribats a Guils ens tornem a situar i seguim les marques, sota un sol cada vegada més fort. A la sortida del poble ens trobem una dura pendent que no deixarem fins poc abans del Refugi de Malniu. En total pujarem prop de 1000 mts de desnivell.

Conforme anem pujant descobrim que, degut al pes que portem, avui haurem d'anar a un ritme més baix. Ben aviat anem agafant alçada i ens acompanyen les vistes de la Cerdanya i la serra del Cadí.

A mitja pujada el camí, sempre en pujada, entra en un bosc. Passem per grans zones de pastura, que inviten a una aturada encara que breu. Ja prop del punt més alt de la pujada passem per un gran prat on veiem el refugi lliure de la Feixa. A partir d'aquí entrarem en un bosc més accidentat i desprès d'una petita baixada arribem al xibarri de la zona del Refugi de Malniu. Són les 3 i parem a dinar un bon plat de sopa calenta i unes botifarres.
Sortim cap al refugi d'Engorgs, passant pel fotogènic llac de darrera del Refugi.

Ens costa, desprès de l'aturada, però el temps està canviant i potser plou. No ens podem entretenir gaire. Novament estem pujant. Dels 2100 haurem de pujar als 2400 mts. El camí va penjat per sobre de la vall del riu Duran. A mig camí rebem un cop que ens deixa una mica tocats. Gent que baixa ens diu que el refugi està plé de gent i la temperatura a la nit baixarà dels 0 graus. Sort que no fem ni cas ja que ni una cosa ni l'altre.

Hi ha gent, però afortunadament molts porten tenda i no arribem a omplir les 18 places del refugi.

Algun component de la expedició, que pernoctarà per primer cop en un refugi lliure, califica el mateix com "d'antro". El vent és fort i fa fred. Passen pocs minuts de les 6 de la tarda i matem el temps pels volts del refugi i jugant a la butifarra. Un cop fet el sopar i parlar amb la gent, ens comuniquen que la previsió del dia següent és de pluja. Malament ja que demà tenim una etapa molt dura, i no ha de ser gaire divertit fer-la plovent. Intentem dormir amb la tàctica d'aixecar-nos d'hora (a les 6) i veure que passa.

Hi han esdeveniments durant la nit que quedaran en la nostra memòria durant molt temps, però que prefereixo no explicar aqui.

Deixem la incertesa de saver que ens va deparar el dia següent.

De moment hem fet 21,45 kms en unes 8 hores.

Continuarà

11ª Etapa: Dòrria - Puigcerdà

Crònica de la etapa que ens porta a la Cerdanya:
Sortim de Dòrria, aquest cop l'equip al complert.

Ja en un primer moment ens envaeixen els dubtes però amb l'ajud del mapa trobem la senyalització ràpidament.

La primera part de la etapa és una constant pujada per pista, bastant enlairats per sobre de la carretera de la Collada de Toses. El vent fred fa que no patim de calor a pessar del fort sol.

Es deixa la pista per agafar un corriol que ens porta per la falda de la muntanya, en una zona de vegetació baixa. Les vistes són francament espectaculars.

El corriol enfila decidit fins que ens porta al Coll de la Creu de Maians, una zona d'extensos prats que ens permeten divisar per primer cop La Molina. Ja som a tocar de la frontera i ens anirem trobant diferents fites frontereres.

Seguim per un corriol, a trams polsegós, que ens porta finalment al Coll de Mercé, una zona encara més àmplia de pastura on divisem ja la propera Cerdanya als nostres peus.

A partir d'aquí el camí davalla constanment, alternant corriol i pista, fins que, ja em plena vall de la Cerdanya, arribem al poble de Vilallobent. A partir d'aquí i per asfalt arribarem a Puigcerdà.

Ja en tenim una altre etapa. Solament falta la traca final que pensem fer al Setembre, si el temps ho permet. Enrere queda el Cap de Creus, La Albera, La Garrotxa i el Ripollès...

10ª Etapa: Queralbs - Dòrria

Deixem el cotxe a l'aparcament del cremallera de Queralbs. Costa una mica de trobar el sender dins del poble, però cal anar a l'esglèsia i sortir per carrer que queda just a sobre. La primera part del sender transcòrre en pujada remuntant la vall de la riera de Estremera. Calor i humitat

A les dues hores aproximadament parem a esmorzar i descansar una mica, a prop del punt en que creuem la riera.

A partir d'aquest punt cal pujar al collet de les barraques. Pujada que un cop recuperades les forces la trobem suau.

En el collet ja trobem la pista asfaltada que puja per l'altre costat. Ja trobem algún cotxe. Baixem per la pista fins al refugi el corral blanc, molt ben acondicionat. Parem a fer el 'toc'. El dia no està siguent gaire dur.

A partir del refugi el sender inicia una forta baixada de més de 500 mts de desnivell, pel mig d'un frondòs bosc de pins. Cal mirar molt be on possem els peus per no patir ensopegades. Alguns també aprofiten per anar collint i menjant maduixes de bosc.

Arribem a una cruilla del GR. Poder fer més volta i passar per Planoles, però ho descartem ja que paissatgísticament no aporta res de nou. Anem directament cap a Dòrria. El sender és soleiat, calurós i ple de vegetació.

Desprès de travessar algun torrent, i atacar la pujada final al poble, amb molta calor, arribem finalment a Dòrria. Ens remullem en el safareig de la plaça i esperem l'arribada del taxi que ens portarà novament a Queralbs.

Mentre esperem al taxi cauen les primeres gotes.

Una tempesta impressionant de pedra ens sorprèn arribant a Girona, convertint l'autopista per la que anem en un espectable subrealista. Realment és la primera vegada que veiem una cosa així. El cotxe reb les consequències.

8ª Etapa: Molló - Ulldeter

Sortida de Molló, a les 8:30 del matí aproximadament. Encara feiem bona cara. No sabíem el que ens esperaba: Una etapa paisatgísticament espectacular, però d'un gran desnivell acumulat, molt dura.

Errem la sortida de Molló seguint marques equivocades. Fem una volta en direcció a Espinavell, amb el pirineu encara mig nevat al fons. Prats i pastures idíl·liques.

Un cop retrobat el camí, iniciem una llarga pujada, suau però mantinguda envoltats de vegetació d'alta muntanya. Grans espais i vistes, sol·litud i tranquilitat.

Cap d'amunt de la pujada, Estem a una altitud de prop de 1900 mts, en un turó al costat del Coll de Lliens. El Costabona al fons. A partir d'aquí iniciem una decidida baixada fins a Setcases. Impressionants prats verds, i un dens bosc, molt malmès per nevades i vendavals, que invita novament a la pèrdua.

Afortunadament el Joan P 'ensuma' un rastre que ens porta novament a les marques de GR.

La part final de la baixada, amb Setcases al fons, és forta i decidida. Ràpidament arribem al turístic poble.

Foto de rigor a la entrada del poble. Pardillo's Team al complert, i encara amb força moral. Ens refresquem una estona en una font pública. Mai haviem vist el riu tant cabalòs.
Estalviaré a partir d'ara les fotos del calvari-penitència: La pista asfaltada de Setcases a Vallter que seguim durant poc més de 3 kms. Sota un sol de justícia, com se sol dir però que no té cap sentit, i amb un pendent que fins i tot als cotxes els costa.

Bastant tocats deixem l'asfalt just en aquest punt. I parem a menjar alguna cosa. Són les 2. Portem unes 5 h 30 min aproximadament.

A partir d'aquí el camí és ample i segueix una vall que revolta la base de la gran muntanya del Gra de Fajol, ben enganxat al també cabalòs Ter. Cada 2 passos guanyen un metre. La pujada és constant, sense cap respir. Ja estem bastant cansats.

Atravessem un torrent que deu baixar de la Coma Ermada. També baixa molt cabalòs per l'important desglaç d'aquesta temporada. Veiem una parella d'isards i continuem la pujada fins que finalment anem a sortir a l'aparcament inferior de la Estació. Ataquem com podem els darrers revolts fent drecera i ... ja hi som! Una altra etapa completada! Hem trigat unes 7 hores i quart amb parades.

Estem a més de 2100 mts, descansant i esperant al Taxi. Novament ha valgut la pena.

L'organització.

7ª Etapa: Palanca del Samsó - Molló

Trajecte inicial: Girona-Banyoles-Oix- pista en direcció a Hortmoier. Deixem el cotxe en els prats que hi ha davant la palanca del Samsó, passera de fusta que creua la riera d'Oix. Aqueta vegada som 4 i fa bastant fred


Ben aviat el camí comença a pujar. Es passa una tanca i es va guanyant alçada. A baix a la dreta es veu el prat d'Hortmoier amb la seva ermita i els 2 roures centenaris catalogats. S'arriba a un collet amb una casa en runes i la pista comença a fer llaçades amb forta pujada. Fent drecera arribem finalment a la casa de Les Feixades. Magnífica vista de tota la vall des de el que deuria ser l'era. Parem a esmorzar.

A partir d'aquí la pista deixa pas al corriol que en forta baixada i per llocs molt humits ens porta fins al fons de la vall. Es passa prop de la masia La Farga. Es creua la riera i seguim per una pista planera que posteriorment passa a ser asfaltada.

Es deixa un desviament a la esquerra, que ofereix unes vistes a la riera que en aquest punt és molt engorjada. Baixa força aigua. Poc desprès es passa per davant d'un antic molí, enrunat i sense complicacions s'arriba a Beget.

A partir d'aquí el GR segueix un corriol molt emboscat que segueix la petita riera. Degut a les recents i excepcionals nevades trobem el bosc molt malmès. Constanment hem d'esquivar arbres i branques caigudes, algunes de gran tamany. Es creuen 2 cops la riera per uns antics ponts de pedra i sortim finalment a la carretera.

A partir d'aquí la vegetació comença a canviar i el camí no pararà de pujar fins al final d'etapa. Donem la volta per la base al turó on hi ha les restes del castell de Rocabruna. La vegetació comença a ser de més alta muntanya. Es passa per davant del molí de Sorolla i una case de turisme rural. El corriol va a donar a una pista que ofereix bones vistes del Comanegra, completament nevat. Passem per una altra casa de turisme rural i comencem una forta pujada al coll de la Boixeda, on trobem neu.

Passat el coll, davant la casa parem a dinar.

A partir d'aquí ja anirem per sobre de la neu quasi tota la estona. Passem uns colls i plans sota la linea elèctrica, que ofereixen grans vistes vers al Pirineu, on destaca el Costabona. Al fons ja es veu el poble de Molló.

La pista comença una forta davallada passant per davant de La Costa fins al fons de una valleta, per on es creua el riu Ritort. A partir d'aquí, i desprès de passar unes cases es puja fortament fins entrar al poble.

En total han sigut uns 21,03 km. Bastant lents al final, per la presència de neu i fang, i pel desnivell.

Hem trobat molt poques marques de GR, però els corriols estan molt marcats i es difícil perdre's.

Contant les parades que hem fet, hem estat 7 hores 15 minuts.

La tornada la fem en taxi 4x4.

5ª Etapa: La Vajol-Corsavell

15-11-2008
Vista aèria de la 5ª etapa:

Deprès d'una altra pesada operació logística, deixem un cotxe a uns 7 km d'albanyà, pista amunt i tot seguit anem fins a La Vajol. Fa tramuntana i molt fred. Falta poc per les 9 del matí quan comencem a caminar, enfilant els carrers de La Vajol fins a la sortida del poble, en direcció a Maçanet.

Aviat deixem la carretera asfaltada per agafar un camí a l'esquerra, sota el cim del castell de cabrera. Es passa per les restes de l'entrada d'una mina, i per un edifici abandonat. El corriol és molt emboscat i davalla per anar a sortir a la carretera. Val a dir que no abunden les marques del GR i en cada cruilla convé buscar-les o 'tirar d'intuició', cosa que ens ha funcionat molt bé. El camí, entre boscos espessos torna a pujar per baixar prop d'un lloc on parem a esmorzar, en una taula de pedra.

Poc desprès sortim a la carretera novament i en pocs minuts arribem a Maçanet de Cabrenys. Cal creuar una urbanització, passar per un camp de futbol i tornar a agafar una pista ample. Aquesta es transforma en corriol prop d'una granja d'abelles. El corriol es torna estret i ens porta finalment al Molí de'n Robert, on travessem la riera i pugem per una pista ampla.

La pujada ens porta a un nucli anomenat Oliveda. Seguim pujant penosament fins que el GR deixa la pista principal per baixar fortament fins al fons d'una petita riera. A partir d'aquí comença una penosa i forta pujada, molt emboscada. A dalt de tot arribem a uns camps abandonats i una masia enrunada. El camí continua pujant i baixant i quan ja estem força cansats trobem La Trilla, una masia amb bones vistes cap a pirineu(nevat) i cap el golf de Roses. Parem a dinar.

El camí continua ara en davallada. Passem pel costat de la ermita de Sant Feliu de Carbonils i la pista baixa poc a poc oferint unes vistes inmillorables. Tot el que abasta la vista és verd i predomina la sensació de sol·litud.

Poc després de passar pel costat d'una casa el camí ens sorpren deixant la pista ample per baixar per un corriol molt vertical. Baixem ràpidament uns 200 mts, fins agafar el fons de la riera i arribar a Albanyà.

Atravessem el nucli i sortim en direcció a Bassegoda, passant per sobre de la riera i engorjats de La Muga. Poc desprès es passa per un camping.

A partir d'aquí només cal fer els 7 km que ens separen del cotxe. La pista es fa monòtona i dura. Portem moltes hores de camí i la pujada és constant. Es pugen més de 400 mts de desnivell fins arribar finalment al cotxe. Arribem de nit.

Estadístiques de la etapa:
34,98 km
9:22 hores en total

El perfil de la etapa: S'aprecien clarament les continues pujades i baixades. Especialment dura és la darrera pujada, de més de 400 mts. També destaca la forta baixada abans de Maçanet i també d'Albanyà.