10ª Etapa: Queralbs - Dòrria

Deixem el cotxe a l'aparcament del cremallera de Queralbs. Costa una mica de trobar el sender dins del poble, però cal anar a l'esglèsia i sortir per carrer que queda just a sobre. La primera part del sender transcòrre en pujada remuntant la vall de la riera de Estremera. Calor i humitat

A les dues hores aproximadament parem a esmorzar i descansar una mica, a prop del punt en que creuem la riera.

A partir d'aquest punt cal pujar al collet de les barraques. Pujada que un cop recuperades les forces la trobem suau.

En el collet ja trobem la pista asfaltada que puja per l'altre costat. Ja trobem algún cotxe. Baixem per la pista fins al refugi el corral blanc, molt ben acondicionat. Parem a fer el 'toc'. El dia no està siguent gaire dur.

A partir del refugi el sender inicia una forta baixada de més de 500 mts de desnivell, pel mig d'un frondòs bosc de pins. Cal mirar molt be on possem els peus per no patir ensopegades. Alguns també aprofiten per anar collint i menjant maduixes de bosc.

Arribem a una cruilla del GR. Poder fer més volta i passar per Planoles, però ho descartem ja que paissatgísticament no aporta res de nou. Anem directament cap a Dòrria. El sender és soleiat, calurós i ple de vegetació.

Desprès de travessar algun torrent, i atacar la pujada final al poble, amb molta calor, arribem finalment a Dòrria. Ens remullem en el safareig de la plaça i esperem l'arribada del taxi que ens portarà novament a Queralbs.

Mentre esperem al taxi cauen les primeres gotes.

Una tempesta impressionant de pedra ens sorprèn arribant a Girona, convertint l'autopista per la que anem en un espectable subrealista. Realment és la primera vegada que veiem una cosa així. El cotxe reb les consequències.