Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrenaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrenaments. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de setembre del 2009

Entrenament al Puigmal amb els Makis

Algunes imatges:
Sortint de la Collada de Fontalba, per anar a agafar el llom que porta fins al cim

En el replà que hi ha prop del cim, a uns 5 minuts, havent superat la part final que és la més dura de la ascensió.
Ocupació del cim, a la espera dels 'beteteros', que finalment es van retrasar respecte a l'horari previst:


L'espectacular naixement del torrent de fontalba, just uns metres per sobre del corriol que seguim a la tornada:


Els darrers trams del corriol, molt a prop dels cotxes, 5 hores i 45 minuts desprès de començar la ascensió-travessa.

Molt bon rotllo durant tot el dia. Uns 14 kms però un desnivell de pujada de més de 1100 mts.

Exigent entrenament pel desnivell. Gairebé 6 hores d'activitat 'non stop'. Retrobament de la mítica 'cordada de la castanya'.

dilluns, 3 d’agost del 2009

ÈXIT DE L'ENTRENAMENT AL CANIGÓ

Alguns dels Pardillo's hem portat a terme un dur entrenament. Desprès d'una nit d'insomni donmint al ras sota pluges i estrelles emprenem la pujada al Canigó per la via normal (vermell), que deixem per seguir a tota cresta (itinerari groc). La imatge del Canigó des d'aquest vessant no deixa indiferent. Tot i ser fàcil la cresta es va vorejant l'impressionant abisme de la cara Est. Al fons es veu la congesta i el petit estanyol.
Els passos de fins a grau II es van seguint fins anar a sortir directament a la taula d'orientació que hi ha al cim.
Foto de grup


Hem coincidit amb la clàssica cursa de muntanya del Canigó. 800 inscrits. La organització ens impedeix baixar per la xemeneia fins que no acabi de pujar tothom. Estem unes 2 hores al cim esperant.


Baixem ràpidament la xemeneia i anem a fer el segon cim, el Puigsec. Grimpada fàcil per la cresta. La boira comença a ser cada cop més important.


Completem la excursió tornant a la bretxa Durier i baixem la canal. Baixada infernal. Tot és excessivament descompost i perillós. No la recomanem a l'estiu.


A les 15:00 ja estem al refugi prenent un refresc i menjant una mica.