Errem la sortida de Molló seguint marques equivocades. Fem una volta en direcció a Espinavell, amb el pirineu encara mig nevat al fons. Prats i pastures idíl·liques.
Un cop retrobat el camí, iniciem una llarga pujada, suau però mantinguda envoltats de vegetació d'alta muntanya. Grans espais i vistes, sol·litud i tranquilitat.
Cap d'amunt de la pujada, Estem a una altitud de prop de 1900 mts, en un turó al costat del Coll de Lliens. El Costabona al fons. A partir d'aquí iniciem una decidida baixada fins a Setcases. Impressionants prats verds, i un dens bosc, molt malmès per nevades i vendavals, que invita novament a la pèrdua.
Afortunadament el Joan P 'ensuma' un rastre que ens porta novament a les marques de GR.
La part final de la baixada, amb Setcases al fons, és forta i decidida. Ràpidament arribem al turístic poble.
Foto de rigor a la entrada del poble. Pardillo's Team al complert, i encara amb força moral. Ens refresquem una estona en una font pública. Mai haviem vist el riu tant cabalòs.
Estalviaré a partir d'ara les fotos del calvari-penitència: La pista asfaltada de Setcases a Vallter que seguim durant poc més de 3 kms. Sota un sol de justícia, com se sol dir però que no té cap sentit, i amb un pendent que fins i tot als cotxes els costa.
A partir d'aquí el camí és ample i segueix una vall que revolta la base de la gran muntanya del Gra de Fajol, ben enganxat al també cabalòs Ter. Cada 2 passos guanyen un metre. La pujada és constant, sense cap respir. Ja estem bastant cansats.
Estalviaré a partir d'ara les fotos del calvari-penitència: La pista asfaltada de Setcases a Vallter que seguim durant poc més de 3 kms. Sota un sol de justícia, com se sol dir però que no té cap sentit, i amb un pendent que fins i tot als cotxes els costa.
Bastant tocats deixem l'asfalt just en aquest punt. I parem a menjar alguna cosa. Són les 2. Portem unes 5 h 30 min aproximadament.
A partir d'aquí el camí és ample i segueix una vall que revolta la base de la gran muntanya del Gra de Fajol, ben enganxat al també cabalòs Ter. Cada 2 passos guanyen un metre. La pujada és constant, sense cap respir. Ja estem bastant cansats.
Atravessem un torrent que deu baixar de la Coma Ermada. També baixa molt cabalòs per l'important desglaç d'aquesta temporada. Veiem una parella d'isards i continuem la pujada fins que finalment anem a sortir a l'aparcament inferior de la Estació. Ataquem com podem els darrers revolts fent drecera i ... ja hi som! Una altra etapa completada! Hem trigat unes 7 hores i quart amb parades.
L'organització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada