Els passos de fins a grau II es van seguint fins anar a sortir directament a la taula d'orientació que hi ha al cim.
Foto de grup
Hem coincidit amb la clàssica cursa de muntanya del Canigó. 800 inscrits. La organització ens impedeix baixar per la xemeneia fins que no acabi de pujar tothom. Estem unes 2 hores al cim esperant.
Baixem ràpidament la xemeneia i anem a fer el segon cim, el Puigsec. Grimpada fàcil per la cresta. La boira comença a ser cada cop més important.
Completem la excursió tornant a la bretxa Durier i baixem la canal. Baixada infernal. Tot és excessivament descompost i perillós. No la recomanem a l'estiu.
A les 15:00 ja estem al refugi prenent un refresc i menjant una mica.
Tansols queda afegir que per estalviar-nos el ràppel (bretxa Durier) de 10m volat, em passat pel pas subterrani que hi ha dins la muntanya, super estret, i que ha sigut el pas més emocionant de tota la sortida.
ResponEliminaGràcies als Pardillos per compartir el vostre entrenament amb els Tocllarajus, ens ha servit molt per aclimatar-nos en alçada.
Gràcies pels comentaris. La veritat és que és una sort que hi hagi el pas subterrani, ja que no fa gens de gràcia rapelar veient totes les pedres al teu voltant en un equilibri precari.
ResponEliminaBona expedició al Perú!!!!
Potser us haureu de canviar el nom, a mi no em sembleu tan "pardillos"
ResponEliminaEnhorabona i força