A Catalunya l'excursionisme sempre ha anat lligat a un sentiment molt propi de pais i ha sigut un element clau de la pervivència d'una cultura. Com a exponent d'això vull citar un fragment de la guia 'Pirineu Oriental' de David M Aloy i MªMercè Lleonart publicada l'any 1978, una guia escrita amb l'estil dels primers pirineistes, amb aire de pioners, i amb abundants apunts històrics. En aquest cas es tracta d'una nota al peu de plana que ens parla d'un punt fronterer que es troba a prop del GR11, en la zona de Bassegoda:
"El cas de la frontera, a Costoja: No podem passar per alt l'estranya configuració de la divisòria política, que, tot i ésser bastant irregular en molts trossos del Pirineu Oriental, en arribar aquí, trenca tots els lligams amb la carena natural, convertint rius en límits estatals.
L'explicació, si existeix, cal cercar-la en raons d'estratègia militar consignades dins la història, concretament en el Tractat dels Pirineus.
El Pla de la Muga, el puig d'en Roger i el Mont Capell, formen un triangle natural dins el qual es troba Costoja.
...
En virtut d'aquest fet natural Costoja, que dòna aigues als dos vessants, esdevindria població a l'estil del Portús; al mig de la carena fronterera. Els polítics francesos del Tractat, intuïren potser la situació estratègica del petit poble, dominant la vall de Sant Llorenç de Cerdans; i per evitar la possible permanència de Costoja a mans dels espanyols, proposaren desviar la frontera seguint el curs de La Muga. Aqueta 'V' caoriciosa i convencional, asseguraba a França la possesió de Costoja, sense més.
...
La pretensió abonava que Costoja era 'plaça imprescindible per a la defensa de Sant Llorenç', per la qual cosa era obligat de considerar-la de pertinença francesa. Malgrat el caràcter gairebé gratuït de l'afirmació, el cert és que la diplomàcia espanyola vacil·là una vegada més, acabant per cedir a les, en veritat desmesurades ambicions dels francesos, que així pogueren presentar llurs pretencions com la cosa més natural del món.
Amb aquesta nova imposició Costoja no solament romania dins la sobirania francesa, sino que a més, voltada de cingles que voregen els rius-límits, es convertia en una població pràcticament inexpugnable en el cas d'una hipotètica incursió des del cantó espanyol. Amb això creiem que queda bastant explicada la ra-ó de la forma adoptada aquí per la frontera"
"El cas de la frontera, a Costoja: No podem passar per alt l'estranya configuració de la divisòria política, que, tot i ésser bastant irregular en molts trossos del Pirineu Oriental, en arribar aquí, trenca tots els lligams amb la carena natural, convertint rius en límits estatals.
L'explicació, si existeix, cal cercar-la en raons d'estratègia militar consignades dins la història, concretament en el Tractat dels Pirineus.
El Pla de la Muga, el puig d'en Roger i el Mont Capell, formen un triangle natural dins el qual es troba Costoja.
...
En virtut d'aquest fet natural Costoja, que dòna aigues als dos vessants, esdevindria població a l'estil del Portús; al mig de la carena fronterera. Els polítics francesos del Tractat, intuïren potser la situació estratègica del petit poble, dominant la vall de Sant Llorenç de Cerdans; i per evitar la possible permanència de Costoja a mans dels espanyols, proposaren desviar la frontera seguint el curs de La Muga. Aqueta 'V' caoriciosa i convencional, asseguraba a França la possesió de Costoja, sense més.
...
La pretensió abonava que Costoja era 'plaça imprescindible per a la defensa de Sant Llorenç', per la qual cosa era obligat de considerar-la de pertinença francesa. Malgrat el caràcter gairebé gratuït de l'afirmació, el cert és que la diplomàcia espanyola vacil·là una vegada més, acabant per cedir a les, en veritat desmesurades ambicions dels francesos, que així pogueren presentar llurs pretencions com la cosa més natural del món.
Amb aquesta nova imposició Costoja no solament romania dins la sobirania francesa, sino que a més, voltada de cingles que voregen els rius-límits, es convertia en una població pràcticament inexpugnable en el cas d'una hipotètica incursió des del cantó espanyol. Amb això creiem que queda bastant explicada la ra-ó de la forma adoptada aquí per la frontera"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada