Sant Aniol d’Aguja és un dels llocs més evocadors del Pirineu Oriental. La seva dificultat d’accès i la natura salvatge que l’envolta (Alta Garrotxa) sempre m’han captivat.
Cercant en aquesta inacabable biblioteca d’Alexandria que és avui dia l’internet, he pogut trobar alguna informació sobre els seus orígens que resumeixo a continuació:
La església és una de les més antigues de la comarca. Inicialment es va fundar en aquest recòndit indret un monestir de monjos benedictins, que fugien dels atacs normands a Santa Maria d’Arles (Vallespir). Això seria pels volts de l’any 859. Documentalment apareix per primer cop l’any 872, en un diploma del rei franc Carles II el Calb que confirma a l’abat Racimir una concessió de terres.
Els primers anys deurien ser durs. El petit grup de monjos van guanyar durament terreny al bosc, però l’aïllament i la escassetat de recursos provoquen que no es pugui mantenir la independència de l’indret, i que l’any 899 ja sigui possessió del monestir de Sant Llorenç del Mont, el més important d’aquelles contrades.
Aproximadament l’any 1003 els monjos abandonaran el monestir per traslladar-se al de Sant Llorenç del Mont (que es passarà a dir de Sous). L’indret desapareix dels escrits, pel que deuria quedar completament abandonat, fins que és citat novament l’any 1279, com a parròquia.
Actualment el lloc es troba en estat ruïnós, tot i que manté el seu atractiu.
Val a dir que durant els anys 60 el centre excursionista de Banyoles va tirar endavant la iniciativa de crear un refugi guardat en aquest indret, en la casa del costat (Rectoria). El refugi es va abandonar als inicis dels 70.
Recomano la lectura, potser una mica idealitzada, que narra el famós aplec dels francesos, que es celebra des de temps immemorial en aquesta contrada. La lectura ens introdueix en el context polític de la època d’una manera deliciosa.
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=33119
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada