Vull explicar la singular història d'un personatge, el 'Rodri', que anirà per sempre més unit a la història de Talaixà.
Qualssevol sent una sensació extranya quan visita un poble abandonat. En aquest lloc de extraordinària bellesa i quietud que ara és Talaixà, es comenta que vivien fins a 130 persones el 1918, escampades pels diferents masos de la zona. Sens dubte la seva època d'esplendor.
Amb el declivi del carbó d'alsina com a calefacció la garrotxa patirà un despoblament progressiu que culmina a finals dels anys 70 amb l'abandonament de la darrera casa habitada de Talaixà: La Masó.
En pocs anys els massos s'en van a terra. L'esglèsia conserva el seu campanar miracolosament.
És en els anys 80 que apareix aquest personatge.
Guardia civil retirat, emigrant provinent de Huelva, es jubila als 60 anys i deixa la familia (dona i fills) per anar a viure a Talaixà. Sense aigua ni llum, completament sol i allunyat de qualssevol nucli habitat.
Diuen que el seu somni va ser el de construir un refugi per excursionistes, i oposar-se a la explotació de la vall d'Ormoier per part d'un 'terratinent' sense massa escrúpols.
Somni o bogeria, el Rodri va viure sol 17 anys a Talaixà. Va arreglar nombroses edificacions i va adecentar una casa per tal de que avui sigui refugi lliure.
Una malaltia se'l va endur l'any 2000, amb 86 anys. Els darrers anys vivia del que pujaven els excursionistes periòdicament, amb els que havia arribat a un acord.
Vaig tenir la oportunitat de visitar les dues estances en les que havia passat els darrers anys de la seva vida. Dues molt austeres habitacions. El sofà en que deuria passar hores i hores, envoltat dels seus pensaments i records, encarat a la petita finestra.
Més enllà de visions romàntiques, vaig pensar la duresa de la vida que havia portat, tot i que triada lliurement pel que sembla. No sé si la extraordinària bellesa del lloc podria compensar tants anys de penúries.
Fragment del diari 'El Mundo':
'...
El pasado nueve de diciembre, un grupo de excursionistas que pasaba por la zona lo encontraron inconsciente en el suelo de su casa con los pies hinchados y con un golpe en la cabeza. Los montañeros alertaron a los bomberos, que lo trasladaron rápidamente hasta el hospital de Olot. Sin embargo, una recaída obligó a que lo trasladaran al hospital Sant Pau de Barcelona, cerca de su mujer y sus tres hijos. Finalmente, vencido por la enfermedad(càncer de colon), Rodrigo Gómez Rodríguez murió el pasado martes.
El último habitante de Talaixà fue incinerado el pasado miércoles en el Cementerio de Collserola, en Barcelona, pero regresó al paisaje en el que pasó los últimos años de su vida, ya que sus cenizas se esparcieron en el pequeño pueblo gerundense. El alcalde de Montagut todavía no ha mantenido ningún contacto con los familiares de Rodri para decidir qué se debería hacer con la casa donde vivía el fallecido. Pero Narcís Ribas se muestra convencido que si la intención es continuar con el trabajo que inició este defensor de la vida en los pequeños pueblos, cualquier iniciativa obtendrá todo su apoyo.
...'
Us recomano un link extret de la plana dels Amics de Talaixà, amb un reportatge fotogràfic que va realitzar Susana Carpintero sobre el Rodri i el seu entorn. Unes fotografies alhora artístiques i documentals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada