Sobre l'antic Xalet-refugi d'Ulldeter

Molt a prop de per on passa el GR i de l'actual refugi, encara es poden observar les restes del que va ser el primer refugi de muntanya de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Observant la seva imatge encara podem quedar bocavadats de l'atreviment i bellesa de l'edifici, començat a construir el 1906 i inaugurat el 1909 en un entorn inòspit, a quasi 2400 mts d'altura, a pop més de 100 mts del naixement del riu Ter. Cal tenir present que en aquesta època no hi havia la carretera ni pista d'accès i l'entorn ja calia una aproximació molt llarga des de Setcases.

De diferents fonts que he pogut trobar explicaré que va ser dissenyat per l'arquitecte Jeroni Martorell per iniciativa de Cèsar August Torres. Va ser un exemple notable del moviment modernista que impregnà el començament del segle XIX.

Estaba cobert amb volta de pedra i morter sense emprar bigues de fusta, segons es diu a imitació d'alguns refugis francesos i amb motiu d'evitar catàstrofes amb el foc. També es va cercar un lloc que no patís risc d'allaus, però aquesta mateixa localització l'exposaba permanentment als forts vents predominants a la zona, sense protecció. També he pogut llegir que constaba fins i tot d'un sistema de comunicació mitjançant correu aeir (coloms).

Es veu que molt aviat es començaren a manifestar problemes d'humitats per tot arreu. La coberta enquitranada no aguantaba prou bé les condicions climàtiques i el manteniment era costòs, al haver d'impermeabilitzar-lo continuament. Tampoc no hi havia llenya a prop, cosa que augmentava la seva incomoditat.

La guerra civil va precipitar el seu abandó i per tant el seu declivi i esfondrament. També he pogut consultar que finalment el franquisme va dinamitar les restes per evitar la presència i aixopluc dels Maquis.

La fotografía anterior que he localitzat al web deu correspondre aproximadament a aquest periode.

Que ha passat amb les restes d'aquesta meravella històrica? Llevat d'un petit piló de pedres i un recordatori, no en queda res mès. Segons vaig parlar en alguna de les excursions per aquestes contrades, amb la creació de la pista i l'estació d'esquí, els veins de Setcases pujaven tot sovint a carregar pedres per a la construcció de noves cases a la vall. Pels amants de les curiositats també es pot observar en l'actual refugi la placa de ferro original del refugi antic, indicant la propietat del CEC, que es conserva tot i algún desperfecte.

Malgrat que observar la fotografía de l'antic refugi ens fa pensar en un pirineisme que a ben segur no tornarà a repetir-se i que ens sembla extraordinàriament llunyà, adjunto un poema de Carles Bosch de Trinxeria (1831-1897), autor que va captar les essències d'aquestes contrades amb els seus textes molt abans de la construcció de l'antic refugi , per tal de fer un exercici imaginatiu. Llegint aquestes ratlles i contemplant la fotografía ens sentirem transportats a un altre època.

Records dels Pirineus
Carles Bosch de la Trinxeria, Pla i montanya
Lo gran círcol que forma la vall de Morenç, en sa part superior que ne diuen Ull de Ter, és de lo més grandiós dels nostres Pirineus. Quines soledats! quin silenci!... No es veu cap aucell, no se sent cap soroll; sols la fressa del Ter que baixa impetuós per aquells rostos, estrellant-se pel rocam. I les tempestes en lo círcol d'Ull de Ter!... Espanten! Cal trobar-s'hi per a formar-se una idea d'aquells trons que fan tremolar tota la cordillera. La lluita de les bromes que s'engolfen dins lo círcol, impel·lides per vents contraris que baixen de les collades, s'apiloten, se topen, s'arrosseguen, s'enlairen, aturmentades per l'huracà enmig de l'estruenda tronada... Quin espectacle més horrorós i grandiós! I les nits en aquells cims!... Sortia de la barraca, embolicat amb ma coberta de llana, me n'anava al cim de la carena del Puig de Bacivers [per Bastiments], segut sobre una penya... Quin cel més pur! que estrellat! sembla una polseguera de diamants i robins d'on sobresurten los brillants que formen les constel·lacions: lo Carro, Orion, la Polar, les Plèiades, etc. Quina riquesa!... Darrera del pic de Costabona surt l'estrella de l'alba: sembla un far elèctric que il·lumina aquelles serralades.