La Vajol, el drama que no podem ni imaginar

Malgrat en bon rotllo que ens porta a fer aquesta 'aventura' voldria parlar d'un fet que va passar fa uns quants anys prop de La Vajol. Realment La Vajol no va ser l'ùnic episodi malauradament. L'història d'aquest lloc estarà relacionada per sempre amb fets terribles.
Prop de per on nosaltres hem passat cansats, desprès de portar unes 5 hores de marxa, i desprès d'algunes parades per menjar i beure, fa molts anys hi van passar milers de persones fugint de la guerra cap a França. Nosaltres avui hem passat amb botes de treking i roba transpirable. Ells van passar desnutrits, carregant les seves úniques pertinences, amb roba inadequada, i tot un seguit d'adversitats que no cal de expliqui.
Vodria mostrar algunes imatges que he trobat, més que no parlar de fets històrics, que segurament estaran precisament descrits en la nombrosa bibliografía existent. Si alguna d'aquestes imatges disposa d'algun tipus de dret, si us plau, envieu un comentari i seran retirades inmediatament.

Personalment jo penso que aquesta primera fotografia resumeix en un instant tot el que va ser la guerra civil espanyola. Aquesta familia, més ben dit, el que queda d'aquesta familia va inspirar el monument a l'exili que hi ha prop de La Vajol. Són els Gracia, de Monzón i adjunto un link que recomano que llegiu. No tinc paraules per afegir al testimoni.


http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Amadeo/Amadeo.htm



Un altre imatge d'una columna de refugiats. Mares i filles. On són els homes? Potser més endavant?.
Un grup de nens provinents d'alguna institució republicana acompanyats d'alguns tutors, en algun indret de la frontera francesa.

Els camps de refugiats que el govern francès va instalar en platges del Roselló. Com veritables camps de concentració, havent-se de construir barraques amb canyes per protegir-se de la pluja i de la freda tramuntana, van ser la última cosa que van veure molts exiliats.

Homes, dones, nens, despullant-se sense pudor per tal de gaudir de l'unica higiene possible. La platja plena de deixalles. Es tracta d'Argelès sur Mer.

Lamento el to d'aquest article, però no tota la història és bonica ni correcta, i també aprofito per comentar que em sembla que les noves generacions tendeixen a oblidar la història (en molts casos per ignorància) o a banalitzar-la.