Hem decidit fer un salt en les etapes, ja que en la darrera varem passar molta calor. També tenim clar que les etapes d’alta muntanya les hem de fer amb bon temps. Així doncs hem decidit fer una etapa de les més espectaculars, la que sortint de Ulldeter, passa per Núria i arriba a Queralbs.
Per aquesta etapa contem amb un nou integrant, un altre Joan, i ja són 3. El fitxatge nou de la darrera etapa, la 4ª, no ha repetit. Segurament va patir més del compte cosa que lamentem profundament. També per aquesta vegada contarem amb el suport familiar, que pujarà fins a Núria per passar el dia i donar suport moral.
Sense haver de fer les ‘virgueríes’ habituals per la logística anirem amb un sol cotxe fins a Ulldeter. Hem sortir molt d’hora com de costum, a les 5:30. Desprès de recollir a tots els integrants i d’un llarg camí, arribem al revolt que indica el Refugi d’Ulldeter. Fem la foto de grup de rigor a les 7:30.
Comencem a caminar amb força fresca. Desprès de passar prop d’unes marmotes cridaneres que ens vigilen de lluny, pugem en direcció al Refugi de Ulldeter, que està en obres. El dia segueix fresc i clar, no es veu un sol núvol al cel. Enfilem el coll de la marrana i ja veiem grups d’excursionistes que tenim per davant, avui no anirem sols. Sense pensar-hi gaire pugem al coll de la marrana amb la dura pendent final. Com ja coneixo la zona per haver vingut moltes vegades, no em sorprèn l’aparent calma sense vent al peu del coll. Tot just arribar a dalt ensopeguem amb un vent fort que sol ser havitual.Ara tenim davant nostre molt al fons la coma/vall de tirapits i el seu coll, el nostre proper destí. Seguim una monòtona i suau baixada, que ens passa per un petit estanyol i pel creuament del naixement del Freser. Aquí arranca una variant del GR11, la variant 7, que passa per Coma de Vaca. A partir d’aquí comencem una pujada progressiva i llarga que ens porta al peu de la cabana de Tirapits.
Parem a esmorzar envoltats d’un nombrós grup d’excursionistes. La barraca encara ofereix un refugi relativament còmode a qui es trobi en dificultats encara que interiorment està apuntalada amb fustes. Al darrera hi ha un pulsador per als bombers, que no sé si funciona. El racó és feréstec i la visió del camí que hem fet fins ara és espectacular. Ara ens queda una pujada dreta que ens portarà al coll de Tirapits, que té uns 2800 mts d’alçada, i ens mourem per aquesta alçada durant una bona estona.
A banda i banda anem descobrint vistes espectaculars i anem seguint el llom fronterer sense presses. El dia continua magnífic. 
Deixem lleugerament el GR11 per anar a fer el Pic de la Fossa del Gegant (2801), i tenim la primera visió de Núria al fons de la vall. També observem uns grans voltors. Continuem el llom i es passa pel coll de Noucreus, amb les 9 creus de forja com a recordatori de fets terribles. Continuem amb lleugera pujada i fem el cim completament arrodonit de Noucreus. A partir d’aquí comença una forta baixada per un corriol rocòs que ens portarà al coll de Noufonts. Un cop arribats parem a relaxar-nos una estona al costat de la cabana. En venen al cap els records de la precària nit que vaig passar dins d’aquella cabana amb el meu cosí. Estem francament bé ja que per primer cop en molta estona ens trobem sols tots 5, cosa que comporta una sensació de quietud que ens ha acompanyat fins ara en aquesta aventura del GR11. És en aquest punt on rebem una revel·lació històrica en forma de dita popular:
“si a una vaca li toques la cua, deixa de menjar”. Em penso que no calen més paraules per comentar aquest profund pensament. 
Un cop descansats baixem el fort pendent que porta a la coma de Noufonts. Aquí s’imposa una parada per refrescar els peus just al lloc conegut com les 9 fonts. En poc espai hi ha surgències d’aigua gelada i cristal·lina que surten de sota les pedres i conformen un indret amb molt encant.
Continuem la baixada per la coma que ens porta per un vell saltant d’aigua i finalment ens deixa a Núria. Curiosament arribem al mateix temps a l’estació que la nostra família, el que resulta un prodigi de precisió i organització.
A partir d’aquí fem un petit parèntesi en la nostra aventura particular, per passar a complir certes obligacions socials-familiars. Desprès del refresc de rigor al bar del santuari, pugem amb el telecadira a menjar al niu d’àliga, l’alberg. El menjar em porta de nou a vells temps on vaig complir amb la pàtria a Ceuta. Hi havia moltes similituds i ho dic de forma positiva.
És en aquest moment que veiem com el nostre nou company comença a ‘desmoronar-se’. Realment encara ens queda força estona i de baixada, que si bé no cansa tant, si que posa a proba les cames i articulacions dels nostres malmesos cossos. Bé, tornem a la transcripció de la crònica de la etapa.
Un cop tots convençuts tirem avall. Val a dir que a aquesta hora el cel amenaça pluja, però al menys seguin sense calor. Emprenem el camí de baixada que ja varem fer alguns l’any passat. Baixem a bon ritme. El camí de baixada és tot empedrat, però és un empedrat força incòmode. Costa mantenir un pas regular. Passem el saltant de la cua de cavall, molt cabalós aquest any. Seguim la baixada per la part més espectacular de les gorgues i arribem al pont del cremat. Fem una petita parada i continuem tot seguit la baixada.
S’arriba a un punt on degut a les obres del cremallera, cal desviar-se i pujar unes escales. Amb el nostre estat de cansament aquests graons ens suposen un esforç considerable. A partir d’aquí el camí continua de baixada suau, i poc desprès de travessar una carretera de servei del cremallera seguim per un corriol molt ombrejat i verd, amb la vall que ja s’ha anat obrint fa uns minuts. Es passa una font i arribem ja a les primeres cases de Queralbs. Baixant pels carrers arribem a l’estació del tren cremallera, on esperem la família.
Una dura etapa però molt espectacular. Els paisatges d’alta muntanya es succeeixen mentre passem per llocs mítics del pirineisme català. Degut al plujós mes anterior tots els torrents porten aigua i la muntanya està encatifada de verd i groc, amb aromes intensos.
Un cop acabada la etapa el que ens preocupa és recuperar física i anímicament el nostre nou company. Esperem que la gran aventura que hem portat a terme no afecti la amistat existent entre nosaltres i que ens vulgui tornar a dirigir la paraula més endavant. Entenem que ens pugui deixar de parlar unes 2 o 3 setmanes, però no més.
En total hem recorregut 21,8 km i contant les parades, excepte la de dinar, hem invertit unes 7 hores i quart.
El perfil de la etapa és el següent.
Es veuen les pujades de la part inicial de recorregut, i la gran baixada continuada a partir del pic de Noucreus (més de 1600 mts).
Ara ja no tornarem a sortir fins al mes de Setembre. Hem de planificar alguna altra etapa aprofitant el bon temps per dedicar-nos aquest hivern a realitzar les etapes que ens hem saltat, de la zona de l’Albera i Garrotxa.
Punts de pas (incloses aturades):
Coll de la marrana ----- 56 m
Coll de tirapits --------- 1h 30 m (esmorzar)
Coll de noufonts ------- 1h 35 m (menjar)
Núria ----------------- 1h 07 m
Pont del cremat ------- 1h 08 m
Queralbs -------------- 58 m
Animo als companys i simpatitzats a enviar comentaris, per fer més plural e interessant aquesta crònica de la nostra petita aventura.
Ei!! Que en Joan és molt Joan!!!
ResponEliminaDilluns ja corria
per la feina com si res (ejem.. el que no explico és com vaig passar el diumenge...).
No patiu, acabada l'etapa em jurava a mi mateix que era una bajanada apretar tant, que a certes edats un ha de fer les coses mica en mica i no maltractar el seu cos d'aquesta manera, però a les 24 hores ja començava a tenir el cuquet de fer-ne una mica més.
Sincerament, de Setcases a Núria la cosa va estar molt i molt bé; em va sobrar la baixada de Núria a Queralbs, que a part de destrossar-nos a TOTS (ei, no aneu de milhomes, no fa falta, l'humilitat és una bona virtud), no en va deixar gaudir del paissatge ja que només veia pedres i pedres... Això sí, la cua de cavall: fantàstica.
FINS LA PROPERA!!!!