8-6-2008
Ha passat força temps i ja tenim ganes de tornar a empendre la aventura. Aquesta vegada hem quedat més d'hora, a les 5:30 h. Aquesta vegada també sóm més puntuals :-). Sembla que la pasta es va poder preparar la nit abans i no ha calgut mobilitzar la familia a les 5 del matí.
La primera sorpresa consisteix en trobar un nou fitxatge, en Pere. Com descobrirem més tard algú el va enganyar, i per poc la broma li costa cara!
La lliçó important de la jornada és que no val la pena deixar de fer una activitat fent cas de la previsió metereològica. Vem estar a punt de no anar-hi per les contundents amenaçes de pluja, i la veritat és que un cel ben blau ens va acompanyar durant tot el dia.
Autopista fins a la sortida de la Jonquera. Pugem al poble de La Vajol on deixem un cotxe i desprès ens dirigim a Requesens, on veiem que la cantina encara segueix de vacances, un mes i mig desprès d'haver-hi estat. Aquesta vegada a les 7:30 ja estem caminant.
Val a dir que durant els primers moments ens sacseja una tramuntana forta i freda, que fa una mica incòmode la marxa. Ben aviat la pista es converteix en un balcó amb vistes a tot l'Empordà. Una vista magnífica. La pista plena de pedres ens porta al pas on hi ha una placa en record dels bombers francesos que es van estabellar amb el seu avió apagant foc (1982). Uns 100 mts més endavant es pot pujar pel bosc a veure les restes de l'avió. La cua i part de les ales encara es conserva. Aquí ens aturem uns 5 ó 10 minuts. Uns dels expedicionaris es dedica a fer un exhaustiu treball de camp al voltant de l'avió estabellat, sens dubte possa a proba les seves dots d'investigació.
A partir d'aquí continuem la pista però ben aviat la deixem per corriol a la esquerra. Aquest corriol passa en lleuger ascens per uns prats on el vent encara és més present. Aquesta zona està esquitxada de blocs rocosos molt erosionats. El camí, passat el puig de Falguers, que representa el punt més enlairat de la ruta, amb 730 mts. En aquest punt el convidad especial comença a donar símptomes de malestar, però tant concentrats com estem no els savem reconèixer. Comença un descens per un corriol molt encaixonat. Apenes tenim vistes del que ens envolta ja que la vegetació és molt espessa. El corriol segueix la seva baixada imparable, ja que hem de baixar prop de 600 mts fins a la Jonquera. En algún punt podem veure tota la zona de la jonquera i els boscos cap on ens dirigirem fins al final d'etapa.
Passem per la Ermita de Santa Llúcia, envoltada de fonts (totes seques) i zones de picnic. Aquesta baixada és exigent i el convidat comença a donar signes evidents de flaquesa. Com encara no estem ni a la meitat un dels Joans comença a motivar al nouvingut amb crits de
VINGA QUE JA ESTÀ!!, repetits cada 10 minuts durant més de 4 hores.
Arribem a La Jonquera. Pel poble ens desorientem una mica. És en aquest punt, amb la guàrdia baixada, que un dels components te un accident aparatós. Jo penso que al CAP de La Jonquera es parlarà força temps de la ensopegada amb una cadena que tot just aixeca un pam del terra.
Des d'aqui recomanem al nostre company que contracti una assegurança especial ja que porta una bona ratxa.
Seguim, desprès de passar pel bucòlic riu-claveguera de La Jonquera i trobar el pas per sota de la nacional 2 i de la autopista, ens dirigim per pista a creuar la via de AVE, també per un pont.
A partir d'aquí no deixem les pistes que, tot i la gran quantitat de cruilles, es segueixem bé gràcies a les marques. Anem pujant de manera contínua entre boscos molt atapeïts. No hi han vistes ja que el camí passa tota l'estona pel mig del bosc. Finalment les pistes comencen una forta davallada per mantenir-se desprès més planeres.
Passem per davant del que sembla un mas enrunat i es passa una font amb una gran sureda monumental. La font també està seca. Poc desprès arribem a una gran explanada on es troba la ermita de Santa Eugènia, amb una casa de colònies i piscina. Parem a menja una mica i a recuperar-nos.
A continuació, i per pistes molt amples, anem a sortir a un tram asfaltat que passa per davant d'un mas. Segueix un tram més de pista que passa per una petita riera, que aquesta sí que porta aigua, i finalment sortim al tram asfaltat que comunica Agullana amb la Vajol. És una autèntica llàstima acabar la etapa del GR per asfalt. En aquest punt, el convidad a la etapa d'avui manifesta una immensa alegria i es deixa caure a terra com un sac. Ens comunica que ja no pot més i que ens espera que el vinguem a buscar amb el cotxe. Desprès d'un petit debat, ons se'l pressiona a que continui, ja que sino es quedarà sense menjar, recull totes les forces que encara li queden i comença a caminar per l'asfalt a un bon ritme. Estem davant d'un miratge ja que quan veu el senyal kilomètric que indica que solament ha fet 1 km i que en queden encara 2 defalleix definitivament i torna a caure.La resta de la expedició continua endavant. Segurament hi havien altres alternatives més interessants de camí, però els poc més de 3 km que hem de fer per carretera, es fan llargs, avorrits i pessats, fins que trobem l'entrada del poble i l'aparcament amb el cotxe.
Acabem l'etapa fem un dinar al mateix poble de La Vajol, tornem a buscar el cotxe a Requesens i cap a casa.
Ja en tenim un altra!!
Distància recorreguda: 26, 3 km.
Temps emprat: 6 h 45 minuts ( contant unes 4 aturades per descansar i menjar).
Perfil de la etapa: 
La baixada de la primera meitat fins a la Jonquera es fa dura. Desprès de la Jonquera la pujada també és exigent. A partir d'aquí la etapa consisteix en anar tirant.
Punts de pas (incloses aturades):
Puig falguers --------------- 1h 25 m
Font de la saula ------------ 51 m
La jonquera ---------------- 40 m
Ermita de Sta Eugènia ------ 2h 17 m
La vajol -------------------- 1h 30 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada