Cal dir que avui ja semblem un equip 'professional'. Enrera queden les etapes realitzades amb bambes, texans i motxiles Eukanuba. El que no podia imaginar és que el que escriu, agafès una 'pàjara' que va possar en perill el bon terme de la expedició.
Seguint la pista anem guanyant alçada ràpidament i la vista que queda enrera és francament espectacular. Nosaltres hem anat seguint la pista en direcció al coll de la Plaja, ben visible. Poc abans d'arribar al coll veiem una drecera del GR que no hem seguit. Aquest corriol podria estalviar part de la pista que hem seguit.El coll és ample i amb bones vistes. Comencem la baixada i seguim les marques de GR per un corriol que ben aviat es perden, quedant el corriol completament intrasitable per la quantitat de matolls. Desprès de probar algunes tentatives decidim tornar al coll i seguir la pista principal.
S'arriba a un bonic prat amb una riera i parem a fer l'esmorzar, prop del Mas Pils. El lloc és magnífic.
A partir d'aquí hem de seguir carretera asfaltada uns quants quilómetres de baixada. En aquest moment ja comença a fer calor i aquest tram es fa molt pesat. Deixem la carretera per creuar la riera de la Ricarda, força cabalosa i amb una casa a prop. 
Passem per una font i aquí deixem la pista per agafar corriol que segueix un petit torrent fins que arribem al petit nucli de Els Vilars. Molt pintoresc i reduït. Seguint les marques comencem a pujar pistes guanyant altura constantment. Passem per un collet on hi ha una barraca de pedra. Si mirem al N-NE tenim una terrorífica visió del coll al que hem de pujar (coll de la Llosarda). Caldrà superar un 450 mts de desnivell des d'on estem.
Seguim la pista i passem per indicadors a altres dòlmens i alguna que altra font preparada com a àrea de picnic. A continuació comencem una molt dura i llarga pujada, per pistes pedregoses. El calor es va notant cada cop més. Les vistes són cada cop més espectaculars. L'Empordà, el golf de Roses, el Canigó lleugerament nevat, etc.
Quan la pista ja deixa de pujar, en un revolt, s'agafa un corriol que continua pujant, fins que al cap de 5 o 10 minuts arribem al punt culminant. Un bonic coll que ens porta de manera suau a passar pel pic del mig (730).
Finalment passem pel coll de la Llosarda i poc abans de baixar, veiem a la nostra esquerra el castell de Recasens. Ens endinsem en un bosc molt frondòs i fresc, i comencem la baixada. El camí és molt tancat, i solament de tant en tant apareix algún petit prat. En aquest punt portem força estona de marxa i la pujada anterior s'ha deixat notar. Per això ens aturem a dinar i a descansar una bona estona, en un petit coll. En aquest punt portem uns 20 km de marxa i encara ens queden més de 5 per arribar al cotxe. 
Quan reprenem la marxa, arribem en 5 minuts a la riera de Mirapols, bastant cabalosa en aquesta època de l'any, tot i la sequera. Poc desprès es passa pel mas en runes de Mirapols. A partir d'aquí, tot i pensar que estàvem a tocar del castell de Recasens, comencem a agafar pistes i a fer revolts, i la visió del castell es fa esperar. Finalment veiem el castell i passem per uns bonics prats on pasturen les vaques.
Prop del camí un ha el Pou de Calç i una petita caseta que està habilitada com a refugi. Està molt neta però no hi ha ni porta ni finestres. Hi ha dues lliteres de fusta on poden dormir de 8 a 10 persones. El pou de calç és una construcció ben curiosa.
Seguim la ruta i passem ara pel costat i enlairats per un petit embassament. Desprès de creuar la riera , on hi ha un indicador d'un pou de glaç proper, seguim les indicacions per pistes secundàries, fins a sortir a la pista principal que va del castell a Requesens. En un quar d'hora arribem a Requesens. Abans però hem passat per una construcció que sembla venir a evocar el castell de Requesens en miniatura, amb una esbelta torre. La plaça de Requesens està envaida per les vaques, que caminen completament lliures. El seu rastre és evident per tota la plaça, pel que cal parar atenció on es trepitja. En aquest lloc hi ha cantina però està tancada per vacances. Mala sort!
La ruta d'avui ha sigut una mica més dura, pel desnivell. Hem fet 25,45 km i hem estat amb aturades i tot unes 7 hores. En el perfil destaca la sostinguda pujada un cop es deixa l'asfalt.
De les 3 etapes que hem fet és la més maca, ja que l'ambient ja comença a ser d'autèntica muntanya. Amés, pel que portem de GR ens estem trobant completament sols la majoria del trajecte, cosa que te el seu encant.Les marques continuen sent molt irregulars. Tot i que no ens hem perdut, sempre hi ha 2 ó 3 punts en que cal concentar-se per trobar el camí.
Punts de pas (incloses aturades):
Mas pils ------------- 1h 05m
Mas corbera ---------- 47 m
Els Vilars ------------- 55 m
Coll de la Lusarda ----- 1h 51 m
Riera de mirapols ---- 1h 12 m
Requesens ----------- 1h 16 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada