1-3-2008
Portem a terme la segona etapa del GR. Desprès de la moguda habitual logística, deixant en primer lloc el cotxe a Sant Quirze, anem al Port de la Selva. Deixem el 2on cotxe a l'aparcament de davant de la benzinera i ens preparem per al repte.
Són les 8:45. La pujada és molt forta i ens agafa encara freds. Anem pujant al ritme que podem fins que en una zona intermèdia la pujada es fa més suportable. Passem per una zona amb 2 restes megalítiques i seguim pujant, amb maravelloses vistes al darrera nostre amb la badia del Port de la Selva.
Agafem un tram de carretera i podem veure els vilars amagats de La Vall de Santa Creu i de La Selva de Mar.
El Monestir de Sant Pere de Rodes és a la vista i ens acostem fent les darreres pujades per corriols i passem per la carretera fins a un gran aparcament. A partir d'aquí ja tenim grans vistes envers l'Empordà i el Pirineu. El GR pren una pista a prop d'una casa en runes i un dòlmen (El Mas de la Pallera). Parem a menjar una mica. El sol ja pica i comença a fer calor. 
A partir d'aquí el camí faldeja per contrades solitàries fins que prenem una desviació a la dreta en forta baixada, fins al proper Coll de Perer. El camí començar a baixar decididament fins a la visible vila de Llança. El tram que travessa la Vila no és gaire bonic. Urbanitzacions a mig fer, deixalleria, barraques, etc. A més, el sol calenta de debó i la pista de sorra que puja sense parar no ofereix cap ombra aprofitable. Passem per grans espais amb poca vegetació fins arribar al coll de les portes.
A partir d'aquí el camí faldeja per contrades solitàries fins que prenem una desviació a la dreta en forta baixada, fins al proper Coll de Perer. El camí començar a baixar decididament fins a la visible vila de Llança. El tram que travessa la Vila no és gaire bonic. Urbanitzacions a mig fer, deixalleria, barraques, etc. A més, el sol calenta de debó i la pista de sorra que puja sense parar no ofereix cap ombra aprofitable. Passem per grans espais amb poca vegetació fins arribar al coll de les portes.
En aquest punt trobem algunes pinedes i més vegetació. El camí baixa i tenim una vista aèria de l'ermita de Sant Silvestre.
El lloc invita al descans: El prat que envolta la ermita fle de flors, el so de l'aigua de la riera que passa just al davant, ... les cames i els peus que tenim destrossats! Mengem una mica pensant que per sortir de l'ermita el corriol s'enfila uns 80 mts d'una manera molt dreta.Un cop superat aquest nou obstacle s'arriba a una pista que sense pujar ni baixar cal anar seguint uns quants kms.
Al fons es veuen les runes d'una masia. Quan la superem cal pujar en pendent fins al proper coll de la Serra. Poc abans del coll veiem en la llunyania el Coll del Perer, sobre Llançà, d'on venim. Ja portem uns quants kms al damunt.
En aquest coll veiem el poble de Vilamaniscle i se'ns escapen les llàgrimes de pensar en que ens podrem pendre una cervessa fresca en el bar del poble. Doncs descobrim que Vilamaniscle és possiblement l'ùnic poble que no te bar, encara que hi ha una pizzeria i ens prenem tranquilament uns refrescs.
Ja solament falta seguir una carretera asfaltada (fins fa poc era una pista), que en poc més de 6 km ens portarà al Monestir de Sant Quirze de Colera.
El sol de justícia i el cansament fan que aquest darrer tall sigui una prova psicològica molt dura. Un dels companys, completament enbogit comença a fer una carrera amb un ritme frenètic. Ens treu un quart d'hora a la resta de grup. És un misteri el que li va passar pel cap, encara no tenim explicació. Potser aquesta actitud embogida fa que es desencadeni un conflicte lamentable amb el cuiner gras del restaurant de Sant Quirze.
Aquest cuiner gras, amb una mirada que no indica inteligència precisament, va caure en les provocacions del nostre company, provocacions absolutament desmesurades i que va portar al gras amb tota justícia a reaccionar violentament. Jo demanaria a tothom que pugui arribar a llegir aquest blog, que s'acosti al restaurant a demanar perdò en nom nostre al cuiner gras. Aquest cuiner gras i cremat no es mereixia la nostra falta de respecte i desconsideració.
Tornant a la descripció de la ruta, l'arribada al conjunt monumental de Sant Quirze és bastant espectacular. L'entor solitari del santuari, i la presència dels edificis, imposa a qui no coneix aquest lloc. Són prop de les 15:30 h.Les dades de la etapa:
26,5 km
6h 50 m incloses 4 petites aturades per descansar.
El perfil, on destaca la pujada inicial a St Pere de Rodes i la posterior baixada a Llançà. També es fa notar la pujada sostinguda a la sortida de Llançà, fins que finalment el camí planeja.
Punts de pas (incloses aturades):
St Pere de Rodes ------- 1h 08 m
Coll de Perer ----------- 54 m
Llançà ----------------- 40 m
Coll de les portes ------- 53 m
Sant silvestre ---------- 30 m
Vilamaniscle ---------- 1h 11 m
Sant quirc de colera --- 1h 40 m
2ª ETAPA SUPERADA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada