Transpirenaica Pardillo's team de SILS

HORARI FINAL

2009-10-10T12:16:00.000+02:00

ETAPA 1 / Cap de Creus - Port de la Selva / 3h 25 m / 15 km
* Cap de creus - Coll Mas Alfaràs / 1h 40 m
* Coll Mas Alfaràs / St Baldiri / 0 h 40 m
* St Baldiri / Port de la Selva / 1 h 05 m

ETAPA 2 / Port de la Selva - St Quirc de Colera / 6 h 55 m / 26,5 km
* Port de la Selva - St Pere de Rodes / 1 h 08 m
* St Pere de Rodes - Coll de Perer / 0 h 54 m
* Coll de Perer - Llançà / 0 h 40 m
* Llançà - Coll de les Portes / 0 h 53 m
* Coll de les Portes - St Silvestre / 0 h 30 m
* St Silvestre - Vilamaniscle / 1 h 11 m
* Vilamaniscle - St Quirc de colera / 1 h 40 m

ETAPA 3 / St Quirc de Colera - Requesens / 7h 06m / 25,45 km
* St Quirc de Colera - Mas Pils / 1 h 05 m
* Mas Pils - Mas corbera / 0 h 47 m
* Mas corbera - els Vilars / 0 h 55 m
* Els Vilars - Coll de Lusarda / 1 h 51 m
* Coll de Lusarda - Riera Mirapols / 1 h 12 m
* Riera de Mirapols - Requesens / 1 h 16 m

ETAPA 4 / Requesens - La Vajol / 6 h 43 m / 26,30 km
* Requesens - Puig Falguers / 1 h 25 m
* Puig Falguers - Font de la saula / 0 h 51 m
* Font de la saula - la Jonquera / 0 h 40 m
* La Jonquera - Ermita sta eugènia / 2 h 17 m
* Ermita Sta Eugènia - La Vajol / 1 h 30 m

ETAPA 5 / La Vajol - Cruilla de Corsavell / 9 h 22 m / 34,98 km
* La Vajol - Maçanet de Cabrenys / 2 h 18 m
* Maçanet de Cabrenys - Molí de'n Robert / 0 h 36 m
* Molí de'n Robert - Oliveda / 0 h 27 m * Oliveda - La Trilla / 1 h 54 m
* La Trilla - Mas Ferreros / 1 h 43 m
* Mas Ferreros - Albanyà / 0 h 38 m
* Albanyà - Cruilla Corsavell / 1 h 46 m

ETAPA 6 / Cruilla de Corsavell - Palanca del Samsó / 6 h 55 m / 20,6 km
* Cruilla Corsavell - Can Nou / 0 h 36 m
* Can Nou - Coll Roig / 2 h 36 m
* Coll Roig - St Aniol d'Aguja / 1 h 25 m
* St Aniol d'Aguja - La Quera / 0 h 55 m
* La Quera - Talaixà / 0 h 28 m
* Talaixà - Palanca del Samsó / 0 h 55 m

ETAPA 7 / Palanca del Samsó - Molló / 7 h 14 m / 21,03 km
* Palanca del Samsó - Les Feixades / 1 h 02 m
* Les Feixades - La Farga / 0 h 46 m
* La Farga - Beget / 0 h 50 m
* Beget - Molí Sorolla / 1 h 39 m
* Molí Sorolla - Can Planes / 0 h 7 m
* Can Planes - Coll Boixeda / 0 h 50 m
* Coll Boixeda - Riu Ritort / 1 h 39 m
* Riu Ritort - Molló / 0 h 21 m

ETAPA 8 /Molló - Revolt Refugi Ulldeter / 7 h 11 m / 21,94 km
* Molló - Coll fembra morta / 2 h 33 m
* Coll fembra morta - Coll liens / 0 h 27 m
* Coll liens - Setcases / 1 h 31 m
* Setcases - Revolt refugi Ulldeter / 2 h 40 m

ETAPA 9 / Revolt Refugi Ulldeter - Queralbs / 7 h 14 m / 21,88 km
* Revolt refugi ulldeter - Coll de la marrana / 0 h 56 m
* Coll de la marrana - Coll de Tirapits / 1 h 30 m
* Coll de Tirapits - Coll de Noufonts / 1 h 35 m
* Coll de Noufonts - Núria / 1 h 07 m
* Núria - Pont del Cremat / 1 h 08 m
* Pont del Cremat - Queralbs / 0 h 58 m

ETAPA 10/ Queralbs - Dòrria / 5 h 54 m / 17,61 km
* Querabls - Riera d'Estremera / 2 h 30 m
* Riera d'Estremera - Coll de les barraques / 0 h 34 m
* Coll de les barraques - Refugi Corral Blanc / 0 h 13 m
* Refugi Corral Blanc - Cruilla Planoles / 0 h 59 m
* Cruilla Planoles - Dòrria / 1 h 38 m

ETAPA 11/ Dòrria - Puigcerdà / 5 h 31 m / 22,26 km
* Dòrria - Collada de la creu de Maians / 1 h 48 m
* Collada creu Maians - Coll Mercè / h 16 m
* Coll Mercè - Vilallobent / 1 h 44 m
* Vilallobent - Puigcerdà / 0 h 43 m

ETAPA 12/ Puigcerdà – Ref Engorgs / 8 h 9 m / 21,45 km
* Puigcerdà – Guils de Cerdanya / 1 h 12 m
* Guils – Refugi Malniu / 3 h 49 m
* Ref Malniu – Refugi Engorgs / 3 h 08 m

ETAPA 13 / Ref Engorgs – Escaldes / 9 h 51 m / 25,71 km
* Ref Engorgs –portella calm colomer / 1 h 10 m
* Portella – Cabana Esparvers / 1 h 47 m
* Cabana – Coll de Vall Cirera / 1 h 36 m
* Coll Vall Cirera – Refugi Illa / 0 h 27 m
* Refugi Illa – Refugi Riu dels Orris / 0 h 53 m
* Ref Riu dels Orris – Escaldes / 3 h 58 m

GR11 tram gironí

2009-09-26T19:44:00.004+02:00

Amb l'ajud del GPS hem pogut anar registrant amb exactitud la ruta que hem recorregut. Hem deixat enrera el mar, les Alberes amb el seu paisatge eixut i ventat i molt poc transitat; la boscosa i accidentada Garrotxa, amb els seus espectaculars cingles; El Ripollès, exponent de la Catalunya muntanyosa, amb els seus boscos, pastures i poblets d'alta muntanya; La Cerdanya, aquesta vall poc habitual, àmplia i planera, vestíbul de l'autèntica alta muntanya; i finalment les valls d'Andorra, paradís natural i exponent de l'alta muntanya.

13ª Etapa: Refugi Engorgs - Escaldes (Andorra)

2009-09-16T22:57:00.013+02:00

Suposo que estàveu impacients per saber com acaba la etapa final.
Són les 6 del matí. De la nit milllor ni en parlem. Ens aixequem i la primera preocupació és sortir a mirar el temps. Afortunadament està tot el cel serè i encara estrellat a l'oest. Per l'est es comença a endevinar la claror.
Esmorzem, preparem les motxiles i comencem a caminar amb força fresca.
En la foto ja fem cara d'haver descansat confortablement. Només sortir iniciem la pujada sense temps d'escalfar muscles. Arribem a uns replans on comencen a aparèixer els llacs dels Engorgs. Anem superant 3 llacs fins que una paret de més de 150 mts ens barra el pas. Estem al fons del circ d'Engorgs i solament podem sortir seguint el dur corriol que s'enfila.

Portem menys de mitja hora de batalla i ja estem a punt de coronar la Portella d'Engorgs, amb visions sobre els llacs i el Roc Colom al fons.

Per fi superem la àmplia collada. Les vistes són espectaculars en totes direccions. Hem sortit del refugi a 2400 mts i superem el coll de 2700. El que veiem a l'altre costat impressiona. Hem de baixar al fons de la vall més de 600 mts per tornar a remontar fins els 2550 novament per entrar a Andorra. I un cop fet això encara ens quedarà recòrrer tota la llarga vall de Madriu fins les Escaldes.

La baixada és forta i dura. Al cap de més d'una hora arribem al magnífic prat del fons de la vall on es troba la mítica cabada d'Esparvers, cabana que ja apareix citada en les guies excursionistes més antigues. Està ben acondicionada com a refugi d'emergència. La veritat és que aquest punt està molt allunyat de qualssevol nucli habitat i és de difícil accès. Fa gràcia veure un cartell indicant que el Cap de Creus (on va començar la nostra aventura, és a més de 230 kms).

Iniciem la llarga remuntada fins al Coll de Vall Cirera. La vall va pujant suaument i els rierols i el bestiar ens acompanya a la suau pujada. Novament, arribats al fons del circ les parets s'aixequem abruptament. La pujada al Coll es penosa. Ja portem hores i el pes a l'esquena es deixa notar. En els darrers moments de la pujada el cel es comença a omplir de núvols que ens indiquen clarament que acabarà plovent.

Finalment coronem el coll. Ja estem a Andorra. Davant nostre ens trobem amb el gran Llac de l'Illa. Poc desprès passem pel refugi d'Illa, molt ben condicionat i cuidat.

Hem entrat en la vall de Madriu, patrimoni de la humanitat. Aquesta és una vall molt àmplia en la capçalera però que es va estretant conforme baixem. Anem realitzant la baixada amb calma. Descobrint llacs, bordes, racons increïbles,... Cada cop són més a prop del nostre objectiu.

Passem pel petit però també ben acondicionat refugi del Riu dels Orris i seguim el descens enganxats al torrent.

Finalment, poc abans del refugi de Fontverd sentim els primers trons i comença la pluja. No passa res. Anem preparats. De fet hem tingut molta sort els dos dies, ja que la previsió no era gaire bona. Ens protegim i continuem cap avall. També cau pedra en algun moment.

Portem una hora i mitja baixant tant ràpid com podem. Estem xops i el tram de camí empedrat de fort pendent ens demana tota la nostra concentració i equilibri. A aquestes alçades ja no estem gaire sobrats. Finalment passem per més bordes (Ramió), creuem ponts i divisem la carretera entre els arbres.

Abraçades sota la pluja. Alegria. Ja està!

Seguim 1 km per carretera fins al punt on ens venen a recollir (la familia).

Ja està , penso en silenci .

Alguns diuem, - hem de programar el següent repte'.

Altres estem feliços, veien que el planeta no està mort del tot encara.

- qui anaba a dir que ho acabariem fent. Hem començat pel millor GR que es pot fer!

Finalment hem fet 25,7 kms (però molt durs). Hem estat més de 9 hores (incloses les aturades).

En els dos dies hem fet 47 kms.

M'agradaria assaborir lentament la gran quantitat de racons increibles pels que hem passat aquests dies, i aquest darrer any i mig, però em trobo cansat i tot em supera. S'ha de digerir lentament, quan observi els mapes, quan repassi les fotografiés ....

Ara no penso en els horaris intempestius, i en els kms per deixar un cotxe al final del recorregut, i la tornada, etc, ni en els dolors dels turmells, o en les 'agulletes'. Això ja no conta.

Sincerament ens ho hem passat molt bé. El bon rotllo ens ha fet gaudir encara més de la travessa.

A la nit ens reunim amb les families a sopar. Fem la entrega de diplomes que certifiquem que hem conseguit el repte proposat.

No diem res, però cadascú ja pensa en el següent repte... Es nota en la mirada....

12ª Etapa: Puigcerdà - Refugi Engorgs

2009-09-15T23:39:00.007+02:00

Per fi s'ha completat l'objectiu. A continuació la narració d'aquests 2 intensos dies.
Vem sortir a les 7 del matí, i encara vem tenir temps de veure els primers participants de la Makissada de Sils. Comencem a caminar al voltant de les 10 h. Els preparatius s'allarguen més del compte, i és que avui portem més pes. Tenim previst caminar 2 dies seguits i dormir en un refugi lliure. Hem de carregar tot el necessari per passar aquests 2 dies.

Habitual foto del grup a la sortida, tot són rialles
Com en cada poble, ens costa trobar les marques. Finalment les trobem a la sortida del Puigcerdà, en direcció a Guils. Els primers trams passen per asfalt fins arribar al poble de Saneja. Aquí ens despistem i agafem una pista de terra que ens porta a Guils, atravessant durant uns minuts la linea fronterera. Arribats a Guils ens tornem a situar i seguim les marques, sota un sol cada vegada més fort. A la sortida del poble ens trobem una dura pendent que no deixarem fins poc abans del Refugi de Malniu. En total pujarem prop de 1000 mts de desnivell.

Conforme anem pujant descobrim que, degut al pes que portem, avui haurem d'anar a un ritme més baix. Ben aviat anem agafant alçada i ens acompanyen les vistes de la Cerdanya i la serra del Cadí.

A mitja pujada el camí, sempre en pujada, entra en un bosc. Passem per grans zones de pastura, que inviten a una aturada encara que breu. Ja prop del punt més alt de la pujada passem per un gran prat on veiem el refugi lliure de la Feixa. A partir d'aquí entrarem en un bosc més accidentat i desprès d'una petita baixada arribem al xibarri de la zona del Refugi de Malniu. Són les 3 i parem a dinar un bon plat de sopa calenta i unes botifarres.
Sortim cap al refugi d'Engorgs, passant pel fotogènic llac de darrera del Refugi.

Ens costa, desprès de l'aturada, però el temps està canviant i potser plou. No ens podem entretenir gaire. Novament estem pujant. Dels 2100 haurem de pujar als 2400 mts. El camí va penjat per sobre de la vall del riu Duran. A mig camí rebem un cop que ens deixa una mica tocats. Gent que baixa ens diu que el refugi està plé de gent i la temperatura a la nit baixarà dels 0 graus. Sort que no fem ni cas ja que ni una cosa ni l'altre.

Hi ha gent, però afortunadament molts porten tenda i no arribem a omplir les 18 places del refugi.

Algun component de la expedició, que pernoctarà per primer cop en un refugi lliure, califica el mateix com "d'antro". El vent és fort i fa fred. Passen pocs minuts de les 6 de la tarda i matem el temps pels volts del refugi i jugant a la butifarra. Un cop fet el sopar i parlar amb la gent, ens comuniquen que la previsió del dia següent és de pluja. Malament ja que demà tenim una etapa molt dura, i no ha de ser gaire divertit fer-la plovent. Intentem dormir amb la tàctica d'aixecar-nos d'hora (a les 6) i veure que passa.

Hi han esdeveniments durant la nit que quedaran en la nostra memòria durant molt temps, però que prefereixo no explicar aqui.

Deixem la incertesa de saver que ens va deparar el dia següent.

De moment hem fet 21,45 kms en unes 8 hores.

Continuarà

HO HEM ACONSEGUIT!!!

2009-09-14T00:31:00.002+02:00

En total han sigut 13 etapes
El gps indica en tota 300,7 kms
Hem trigat 90 hores 31 minuts

Els darrers 2 dies hem recorregut 47.154 kms.

En breu publicarem la crònica

AVIS IMPORTANT

2009-09-10T22:06:00.002+02:00

Als milers de simpatitzants dels Pardillo's Team de tot el mòn:

Quan llegiu aquest 'post' nosaltres haurem començat la darrera etapa de la nostra particular aventura. Si tot va bé, en la propera comunicació haurem portat a terme el nostre repte i haurem completat les 12+1 etapes del GR11 Gironí, del Cap de Creus fins Andorra.

Esperem tornar amb bones notícies. Fins aviat!

CONVOCATÒRIA OFICIAL 12 I 13ª

2009-09-09T15:22:00.003+02:00

Apreciats companys.
La convocatòria oficial per aquest divendres ha quedat fixada a les 07:15h, desprès d'acalorades discusions, en el lloc habitual.
A les 7:30 h a Sta Coloma.
El cotxe el porta en Joan P.
Els càlculs de la organització són de començar a caminar a les 9:30 aprox, i arribar poc abans de les 13:00 al refugi de Malniu. Dinar i descans i empendre a la tarda les 2 hores restants de camí fins a la nostra 'llar'.
Cal abrigar-se ja que farà fred, i és possible que ens toqui la pluja.

Un últim esforç que ja s'acaba.....

La organització

Material per a la travessa d'alta Muntanya

2009-09-04T09:03:00.002+02:00

Aquesta és una rel·lació de material que portaré per passar els 2 dies:

- frontal
- sac lleuger
- colxoneta / aïllant
- bossa higiene (dents, desodorant,...)
- fogonet
- menjar: moltes barretes (6 per día). Esmorzar divendres, sopar divendres (menjar deshidratat), Esmorzar i dinar Dissabte. (dinar divendres en refugi).
- equip de pluja (paravents i bossa motxila).
- roba de recanvi
- roba abric per la nit (samarreta térmica mànica llarga)
- cantimplora 2 lts (líquid purificador aigua)
- navalla
- bossa escombreries

Entrenament al Puigmal amb els Makis

2009-09-01T11:11:00.004+02:00

Algunes imatges:
Sortint de la Collada de Fontalba, per anar a agafar el llom que porta fins al cim

En el replà que hi ha prop del cim, a uns 5 minuts, havent superat la part final que és la més dura de la ascensió.

Ocupació del cim, a la espera dels 'beteteros', que finalment es van retrasar respecte a l'horari previst:

L'espectacular naixement del torrent de fontalba, just uns metres per sobre del corriol que seguim a la tornada:

Els darrers trams del corriol, molt a prop dels cotxes, 5 hores i 45 minuts desprès de començar la ascensió-travessa.

Molt bon rotllo durant tot el dia. Uns 14 kms però un desnivell de pujada de més de 1100 mts.

Exigent entrenament pel desnivell. Gairebé 6 hores d'activitat 'non stop'. Retrobament de la mítica 'cordada de la castanya'.

Horaris fins a la 11ª

2009-08-13T22:54:00.002+02:00

Recorregut total fins 11ª Etapa

2009-08-11T19:29:00.001+02:00

Track actualitzat amb Andorra ben a prop.

LA VALL DE MADRIU

2009-08-11T18:37:00.005+02:00

La vall de Madriu-Perafita-Claror, per on clourem la nostra aventura, va ser declarada patrimoni de la humanitat l'any 2004. És una vall verge que ocupa una superfície considerable de territori andorrà, però en la que no hi ha una sola carretera.

Destaca un camí empedrat que recorre bona part de la vall, a través del qual s'organitzava la vida i la activitat industrial-ramadera (indústria del ferro).

En la part més alta de la vall l'aigua pren el protagonisme, amb nombrosos llacs i rierols. També trobem nombrosos refugis, molt ben cuidats a Andorra.

Esperem que el cansament acumulat quan passem per aquesta vall, que serà el nostre punt i final, no ens impedeixi gaudir d'aquesta vall sens dubte única.

La organització del Pardillo's Team

EXTRACTE DEL 1990 SOBRE LA CURSA DEL CANIGÓ

2009-08-03T19:18:00.000+02:00

VERNET CANIGO VERNET 2.784 METROS
UNA CARRERA PARA LOCOS

6 de agosto de 1990
Una verdadera carrera única y exclusivamente para locos... 30 kms de
montaña, en la que se ha de cubrir un desnivel de 2000 metros y a toda
velocidad para darle mas emoción.
Llegamos a Vernet els Banys ya entrada la noche, con el tiempo justo
para recoger el dorsal y prepararnos para dormir en la "Sala
Polivalent" de la Villa, por solo unos francos. Esta carrera que se
realiza en el mes de agosto, nos lleva a ir ascendiendo a toda
velocidad por el Coll de Segalés, Els Plans del Cadí y ya en la
tartera que nos lleva a la cima, pasar cerca de la Brecha Durier y
tras una pequeña grimpada, coronar El Canigó. El descenso (de vértigo
por la velocidad) nos lleva a través del Pla dels Estanyols, hasta
el GR10 hasta arribar de nuevo a Vernet.
Son pocas las palabras con las que he descrito esta montaña y ninguna
para comentar la belleza del lugar (que la tiene), ya que las ansias
de conseguir un buen tiempo (4h.12´), me impidieron prestarles la
atención que merecen. Solo recordar la locura generalizada de todos
los asistentes, lo llena que estaba la enfermería y lo impactante de
ver a un corredor del Club Nataciò Catalunya con la boca destrozada
por una caída.
Si tenéis intención de correrla, preparad un seguro de vida y
despediros adecuadamente de la familia (no es broma).
Para más información, acercaros a la Comisión Maratón de Catalunya,
en la Calle Jonqueres, 16 de Barcelona. Teléfono 93-268.01.14
Mapa recomendado, Alpina: Canigó
Libro recomendado: No hay ningún libro que recomiende algo parecido.

ÈXIT DE L'ENTRENAMENT AL CANIGÓ

2009-08-03T08:34:00.009+02:00

Alguns dels Pardillo's hem portat a terme un dur entrenament. Desprès d'una nit d'insomni donmint al ras sota pluges i estrelles emprenem la pujada al Canigó per la via normal (vermell), que deixem per seguir a tota cresta (itinerari groc). La imatge del Canigó des d'aquest vessant no deixa indiferent. Tot i ser fàcil la cresta es va vorejant l'impressionant abisme de la cara Est. Al fons es veu la congesta i el petit estanyol.
Els passos de fins a grau II es van seguint fins anar a sortir directament a la taula d'orientació que hi ha al cim.

Foto de grup

Hem coincidit amb la clàssica cursa de muntanya del Canigó. 800 inscrits. La organització ens impedeix baixar per la xemeneia fins que no acabi de pujar tothom. Estem unes 2 hores al cim esperant.

Baixem ràpidament la xemeneia i anem a fer el segon cim, el Puigsec. Grimpada fàcil per la cresta. La boira comença a ser cada cop més important.

Completem la excursió tornant a la bretxa Durier i baixem la canal. Baixada infernal. Tot és excessivament descompost i perillós. No la recomanem a l'estiu.

A les 15:00 ja estem al refugi prenent un refresc i menjant una mica.

ATAC AL CANIGÓ

2009-07-31T19:19:00.002+02:00

Un parell de membres dels Pardillo's sortiran demà a la tarda, amb un parell de companys de Sta Maria de Palautordera (colla dels nafrats) per conquerir el Canigó per Cortalets.
El pla es pujar de nit, dormir al ras i al matí de diumenge pujar per la Cresta Nord fins al pic, baixar la xemeneia i continuar la cresta Sud fins al Pic de Roc Negre.
Com cal grimpar portarem un equip mínim per assegurar algún pas.

A la tornada podríem baixar la bretxa durrier amb un primer ràpel d'uns 1o mts.

Informarem del resultat de la nostra aventura que s'enmarca dins de la preparació de les etapes finals del nostre GR.

La organització

Preparació darreres 2 etapes

2009-07-29T00:57:00.002+02:00

La guia del GR 11 proposa les etapes següents:

(als horaris cal afegir les aturades per descansar i menjar)

Puigcerdà-Refugi de malniu : 14 km / 4 hores
Refugi de malniu- cabana esparvers: 9,7 kms /4 hores 15 min (gran desnivell)
Cabana esp - encamp : 19,5 km / 5 hores

En contes d'això jo proposo:

Puigcerdà-ref engorgs: 5 h 45 min
Ref engorgs- encamp: 7 hores 40 minuts, en una duríssima segona jornada.

Un altra possibilitat seria fer la etapa de puigcerdà-malniu (curta) el mes d'agost i deixar les dues etapes del setembre per fer Malniu-Encamp, però em penso que no trobarem dates per quedar.

Dormir a Malniu (refugi guardat) i deixar la resta per a la segona jornada em sembla excessivament dur, supossaria més de 11 hores.
Cal dur el pes mínim i contar que proveirem de menjar al refugi de Malniu,
Cal dur sac de dormir, colxoneta, llanterna, roba de recanvi, equip de neteja
L'aigua no és problema. Proveiment fàcil per tota la ruta, especialment a partir de malniu.
Ja consultarem el temps abans de fer la etapa.

Per poc pes que portem, tastarem una petita dosi del que senten els que fan el GR11 d'una tirada.

Dades de la 11ª Etapa

2009-07-27T08:24:00.006+02:00

Longitud de la Etapa: 22,26 kms
Temps emprat : 5 hores 31 minuts (amb aturades incloses)

El perfil de la Etapa: Desnivell positiu: + 650 mts

11ª Etapa: Dòrria - Puigcerdà

2009-07-26T22:54:00.008+02:00

Crònica de la etapa que ens porta a la Cerdanya:
Sortim de Dòrria, aquest cop l'equip al complert.

Ja en un primer moment ens envaeixen els dubtes però amb l'ajud del mapa trobem la senyalització ràpidament.

La primera part de la etapa és una constant pujada per pista, bastant enlairats per sobre de la carretera de la Collada de Toses. El vent fred fa que no patim de calor a pessar del fort sol.

Es deixa la pista per agafar un corriol que ens porta per la falda de la muntanya, en una zona de vegetació baixa. Les vistes són francament espectaculars.

El corriol enfila decidit fins que ens porta al Coll de la Creu de Maians, una zona d'extensos prats que ens permeten divisar per primer cop La Molina. Ja som a tocar de la frontera i ens anirem trobant diferents fites frontereres.

Seguim per un corriol, a trams polsegós, que ens porta finalment al Coll de Mercé, una zona encara més àmplia de pastura on divisem ja la propera Cerdanya als nostres peus.

A partir d'aquí el camí davalla constanment, alternant corriol i pista, fins que, ja em plena vall de la Cerdanya, arribem al poble de Vilallobent. A partir d'aquí i per asfalt arribarem a Puigcerdà.

Ja en tenim una altre etapa. Solament falta la traca final que pensem fer al Setembre, si el temps ho permet. Enrere queda el Cap de Creus, La Albera, La Garrotxa i el Ripollès...

La Linea Gutierrez

2009-07-20T23:40:00.002+02:00

En la propera etapa passarem prop de la Línea Gutierrez, una línea de búnkers creada en época de Franco, durant la postguerra espanyola. Suposadament defensaba la entrada d'un exèrcit invasor provinent de la Cerdanya francesa.
Algunes imatges les podeu veure a:

http://www.youtube.com/watch?v=x0LpaULxlXU

En un article de la web : www.girlrusth.com trobem alguna explicació d'aquesta línea:

Es construeix entre el 1939 i el 1953, de manera similar a la linea Marginot francesa però en versió 'cutre'. Inicialment cubreix els 40 kms entre Llançà i Maçanet de Cabrenys amb centenars de petits fortins. A partir de Maçanet continua sota el nom de Linea dels Pirineus (Linea P), totalitzant entre 5.000 i 10.000 fortificacions (punts d'observació, búnkers d'infanteria equipats amb ametralladores, búnkers d'artilleria, búnkers amb morters, búnkers amb canons antiaeris, grans refugis per a soldats.
Com no podia ser d'una altra manera la van construir soldats, però sobretot, presoners republicans.

CONVOCATÒRIA 11ª ETAPA

2009-07-14T13:28:00.002+02:00

Benvolguts companys i simpatitzants. S'acosta la darrea etapa abans de la traca final.
Com ja sabeu serà el proper 25 de juliol. Qui ho anaba a dir fa més d'un any quan vem començar al Cap de Creus que arribariem tant lluny.

Alguns components estem pensant en anar de camping a la Cerdanya tot el cap de setmana, de manera que ens podem estalviar el taxi.
Agrairia que confirmèssiu qui estaria interessat en marxar divendres i passar 2 nits a un camping prop de Puigcerdà (Queixans per exemple).

10ª Etapa: Dades

2009-07-05T22:15:00.010+02:00

Vista Google earth de la etapa

El repte acumulat:

Dades de la 10ª etapa:

Longitud = 17,61 kms

Temps = 5 h 54 m (contant unes 3 parades)

Desnivell acumulat positiu: 930 mts

Perfil de la Etapa:

10ª Etapa: Queralbs - Dòrria

2009-07-05T16:49:00.009+02:00

Deixem el cotxe a l'aparcament del cremallera de Queralbs. Costa una mica de trobar el sender dins del poble, però cal anar a l'esglèsia i sortir per carrer que queda just a sobre. La primera part del sender transcòrre en pujada remuntant la vall de la riera de Estremera. Calor i humitat

A les dues hores aproximadament parem a esmorzar i descansar una mica, a prop del punt en que creuem la riera.

A partir d'aquest punt cal pujar al collet de les barraques. Pujada que un cop recuperades les forces la trobem suau.

En el collet ja trobem la pista asfaltada que puja per l'altre costat. Ja trobem algún cotxe. Baixem per la pista fins al refugi el corral blanc, molt ben acondicionat. Parem a fer el 'toc'. El dia no està siguent gaire dur.

A partir del refugi el sender inicia una forta baixada de més de 500 mts de desnivell, pel mig d'un frondòs bosc de pins. Cal mirar molt be on possem els peus per no patir ensopegades. Alguns també aprofiten per anar collint i menjant maduixes de bosc.

Arribem a una cruilla del GR. Poder fer més volta i passar per Planoles, però ho descartem ja que paissatgísticament no aporta res de nou. Anem directament cap a Dòrria. El sender és soleiat, calurós i ple de vegetació.

Desprès de travessar algun torrent, i atacar la pujada final al poble, amb molta calor, arribem finalment a Dòrria. Ens remullem en el safareig de la plaça i esperem l'arribada del taxi que ens portarà novament a Queralbs.

Mentre esperem al taxi cauen les primeres gotes.

Una tempesta impressionant de pedra ens sorprèn arribant a Girona, convertint l'autopista per la que anem en un espectable subrealista. Realment és la primera vegada que veiem una cosa així. El cotxe reb les consequències.

Instruccions per a la 10ª

2009-06-29T22:59:00.003+02:00

Ja s'acosta una altra magnífica etapa.

Passarem per llocs com aquests:

El refugi del corral blanc Els voltants de queralbs

Us proposo que quedem a les 6 del matí al lloc habitual. En principi qui ha de dur el cotxe és en Joan V, però si no el tingués a punt, demanaria la col·laboració del Joan P (si no hi ha inconvenient).

Agafeu la crema pel sol i les gorres.

M'haurieu de confirmar quants podem anar finalment, ja que tinc que lligar el taxi i dependrà dels que siguem.

Vinga, va, que queda molt poc!!!!!

Mapa etapa 10ª

2009-06-01T08:30:00.001+02:00

Ja teniu disponible el mapa de la propera etapa, amb els punts més remarcables indicats.
Link per descarregar mapa:

http://sites.google.com/site/pardillosgr11/

Un dels membres ha proposat que de tornada, parem a fer un pa-amb-tomàquet. A mí em sembla bé la proposta.

Convocatòria 10ª Etapa

2009-05-25T22:02:00.003+02:00

(2-6-2009: Joan V ha proposat de sortir a les 6:45 h).
El proper dia 6 quedem al lloc habitual a les 6:00 h. Cal aprofitar que es fa de dia més d'hora i evitar les hores de calor. Així també tornarem abans.
Cotxe, segons el darrer sorteig : Joan V.
El taxi ja està lligat: uns 40 eur. Diu que anirem apretats.
Paisatges a base de boscos i prats d'alta muntanya, que ens deixaran al mig de la collada de Tosses, ja ben aprop de la Cerdanya.
De la etapa diuem que hi haurà una baixada força dura. Ja veurem!

La doble jornada del Setembre

2009-05-24T21:43:00.002+02:00

Encara que queda força temps, publico a nivell informatiu una llista de materials necessària, al meu entendre, per a la espectacular travessa de dues etapes seguides. Serveixi a nivell orientatiu:
- Sac de dormir: jo tinc un model ultraligth de 750 grs.
- Aïllament (per si cal dormir al ras o per més confort en el refugi).
- llinterna ( jo duc un frontal, que és molt pràctic)
- roba de recanvi. No convé carregar gaire ( una muda, mitjons i una samarreta seca).
- Roba impermeable (paravents o capelina, per si el temps està complicat)
- higiene personal
- líquid purificador de l'aigua (jo en duré)
- Fogonet (jo en duré). Si algú es vol preparar una sopa o escalfar alguna cosa cal que es dugui un pot o una paella metàl.lica.
- coberts o navalla multiusos.
- Dinar per: esmorzar - dinar no (refugi de meranges) - berenar - sopar - esmorzar -dinar-berenar.
- bossa de plàstic per la roba bruta, escombreries, etc.
- tiretes o 'parxes' comped per a problemes amb les sabates.
- repel.lent pels mosquits (que en porti solament un)
- crema solar
- gorra

La organització

Horaris fins la 9ª

2009-05-24T21:35:00.002+02:00

8ª Etapa: Dades

2009-05-17T16:00:00.006+02:00

POCA BROMA QUE JA HEM SUPERAT ELS 200 KMS!!

Longitud aproximada de la 8ª etapa: 21,94 kms
Temps total : 7 hores 11 minuts (amb parades incloses)

Desnivell : + 1560 mts / -625 mts

8ª Etapa: Molló - Ulldeter

2009-05-17T11:01:00.014+02:00

Sortida de Molló, a les 8:30 del matí aproximadament. Encara feiem bona cara. No sabíem el que ens esperaba: Una etapa paisatgísticament espectacular, però d'un gran desnivell acumulat, molt dura.

Errem la sortida de Molló seguint marques equivocades. Fem una volta en direcció a Espinavell, amb el pirineu encara mig nevat al fons. Prats i pastures idíl·liques.

Un cop retrobat el camí, iniciem una llarga pujada, suau però mantinguda envoltats de vegetació d'alta muntanya. Grans espais i vistes, sol·litud i tranquilitat.

Cap d'amunt de la pujada, Estem a una altitud de prop de 1900 mts, en un turó al costat del Coll de Lliens. El Costabona al fons. A partir d'aquí iniciem una decidida baixada fins a Setcases. Impressionants prats verds, i un dens bosc, molt malmès per nevades i vendavals, que invita novament a la pèrdua.

Afortunadament el Joan P 'ensuma' un rastre que ens porta novament a les marques de GR.

La part final de la baixada, amb Setcases al fons, és forta i decidida. Ràpidament arribem al turístic poble.

Foto de rigor a la entrada del poble. Pardillo's Team al complert, i encara amb força moral. Ens refresquem una estona en una font pública. Mai haviem vist el riu tant cabalòs.
Estalviaré a partir d'ara les fotos del calvari-penitència: La pista asfaltada de Setcases a Vallter que seguim durant poc més de 3 kms. Sota un sol de justícia, com se sol dir però que no té cap sentit, i amb un pendent que fins i tot als cotxes els costa.

Bastant tocats deixem l'asfalt just en aquest punt. I parem a menjar alguna cosa. Són les 2. Portem unes 5 h 30 min aproximadament.

A partir d'aquí el camí és ample i segueix una vall que revolta la base de la gran muntanya del Gra de Fajol, ben enganxat al també cabalòs Ter. Cada 2 passos guanyen un metre. La pujada és constant, sense cap respir. Ja estem bastant cansats.

Atravessem un torrent que deu baixar de la Coma Ermada. També baixa molt cabalòs per l'important desglaç d'aquesta temporada. Veiem una parella d'isards i continuem la pujada fins que finalment anem a sortir a l'aparcament inferior de la Estació. Ataquem com podem els darrers revolts fent drecera i ... ja hi som! Una altra etapa completada! Hem trigat unes 7 hores i quart amb parades.

Estem a més de 2100 mts, descansant i esperant al Taxi. Novament ha valgut la pena.

L'organització.

Convocatòria 8ª (3ª part)

2009-05-11T19:03:00.002+02:00

L'hora de trobada serà a les 6:30 a casa del Joan V.
El Joan C no cal que vingui, ja que passarem per Sta Coloma. Que estigui preparat amb la motxila i els pals al aparcament del DIA.
(és broma). Ja passarem per casa teva i tocarem el claxon.

Va nois, que ara les farem totes de cop!!!!

...

2009-05-06T23:48:00.002+02:00

Localitzat el Turó dels Maquis

2009-04-25T21:48:00.002+02:00

Com la Transpirenaica descansa, he anat a inspeccionar el turó que apareix en els mapes del icc anomenat com Turó dels maquis. Hi he deixat un original pedró com a record.

31T E 463231,283 N 4637486,823 (WGS 84)

Les vistes des de prop del Turó dels Maquis.

AVIS OFICIAL

2009-04-16T12:13:00.003+02:00

Donada la impossibilitat climatológica i personal, es convoca a tothom per al proper dia 16-Maig-2009.
Si us plau, reserveu aquesta data per a les vostres agendes.

Anem fent sense pressions afegides i gaudint de cada etapa.

El que encara ens queda per fer

2009-04-13T22:43:00.010+02:00

Portem molts dies inactius per culpa principalment del temps que està fent aquest hivern. Per tractar de mantenir una motivació alta adjunto algunes fotografies dels llocs pels que encara hem de passar en les estapes que ens resten.

Nova convocatòria 8ª

2009-03-29T22:53:00.007+02:00

Novament el clima que no ens deixa:
Propera sortida : 18-4-2009. (i sembla que també plourà)

Darrerament la climatología i els esdeveniments estan en contra.
Tornem a proposar una nova data:
Proposo el 11-04-2009.
Penseu que contra més ens costi, més gran serà la recompensa!

La organització

NOVA CONVOCATÒRIA 8ª ETAPA

2009-03-19T10:47:00.004+01:00

Es proposen dues noves dades:

8ª etapa: 28-3-2009 (sembla que plourà) ANULAT

10ª etapa: 18-04-2009 ANULAT

El cas de la Frontera a Costoja

2009-03-06T22:11:00.005+01:00

A Catalunya l'excursionisme sempre ha anat lligat a un sentiment molt propi de pais i ha sigut un element clau de la pervivència d'una cultura. Com a exponent d'això vull citar un fragment de la guia 'Pirineu Oriental' de David M Aloy i MªMercè Lleonart publicada l'any 1978, una guia escrita amb l'estil dels primers pirineistes, amb aire de pioners, i amb abundants apunts històrics. En aquest cas es tracta d'una nota al peu de plana que ens parla d'un punt fronterer que es troba a prop del GR11, en la zona de Bassegoda:

"El cas de la frontera, a Costoja: No podem passar per alt l'estranya configuració de la divisòria política, que, tot i ésser bastant irregular en molts trossos del Pirineu Oriental, en arribar aquí, trenca tots els lligams amb la carena natural, convertint rius en límits estatals.
L'explicació, si existeix, cal cercar-la en raons d'estratègia militar consignades dins la història, concretament en el Tractat dels Pirineus.
El Pla de la Muga, el puig d'en Roger i el Mont Capell, formen un triangle natural dins el qual es troba Costoja.
...
En virtut d'aquest fet natural Costoja, que dòna aigues als dos vessants, esdevindria població a l'estil del Portús; al mig de la carena fronterera. Els polítics francesos del Tractat, intuïren potser la situació estratègica del petit poble, dominant la vall de Sant Llorenç de Cerdans; i per evitar la possible permanència de Costoja a mans dels espanyols, proposaren desviar la frontera seguint el curs de La Muga. Aqueta 'V' caoriciosa i convencional, asseguraba a França la possesió de Costoja, sense més.
...
La pretensió abonava que Costoja era 'plaça imprescindible per a la defensa de Sant Llorenç', per la qual cosa era obligat de considerar-la de pertinença francesa. Malgrat el caràcter gairebé gratuït de l'afirmació, el cert és que la diplomàcia espanyola vacil·là una vegada més, acabant per cedir a les, en veritat desmesurades ambicions dels francesos, que així pogueren presentar llurs pretencions com la cosa més natural del món.
Amb aquesta nova imposició Costoja no solament romania dins la sobirania francesa, sino que a més, voltada de cingles que voregen els rius-límits, es convertia en una població pràcticament inexpugnable en el cas d'una hipotètica incursió des del cantó espanyol. Amb això creiem que queda bastant explicada la ra-ó de la forma adoptada aquí per la frontera"

Material (IV)

2009-03-05T08:10:00.001+01:00

PROPERAMENT:
MONOGRÀFIC GPS

Material (III)

2009-03-03T19:31:00.004+01:00

Polaines:
En condicions hivernals evitaràn que la neu acabi entrant dins la bota, per molt alta que sigui la canya. Unes bones polaines porten un tensor per sota, que ha de ser d'acer, per resistir el desgast si s'alterna el camí per neu i pedra. També cal que tinguin cremallera per facilitar la colocació sense haver de treure la bota.

Petit material per dur a sobre:

Anem a parlar de complements ùtils. En la butxaca de la motxila es pot dur:

- navalla multiusos.

- ulleres de sol.

- tirites per bullofes als peus (comped).

- documentació la la tarja federativa (FEEC).

- manta de supervivència. Econòmica i amb moltes utilitats. Pot protegir del fred i de la pluja.

- frontal si es preveu una etapa llarga. Sobretot a l'hivern on disposem de poques hores de llum diurna.

- el mapa de la zona. La millor escala per caminar és 1:25.000. Molts mapes els trobarem en escales 1:40.000 ó 1:50.000, on els detalls no són tan clars. Si duem mapa també caldria dur brúixola, però cal saver fer-la servir.

- càmera fotos.

- mòbil. No es troba cobertura a tot arreu.

Material (II)

2009-02-24T08:18:00.004+01:00

La Motxila:

Per a realitzar la transpirenaica a l'estiu només en cal una motxila d'uns 20 lts. Algunes tenen forma anatòmica, anomenades de 'raid' que són molt còmodes. Per a fer les etapes en ple hivern és més aconsellable una motxila de major capacitat, entre 30 i 40 lts, ja que portarem més roba d'abrig.
Coses importants a tenir en compte per a una motxila:
- Comoditat a plena càrrega.
- Cinturó que permet descansar el pes sobre les caderes, no sobre les espatlles.
- Corretja de pit, que permet estabilitzar la motxila, inclús en moviments importants (baixades).
- Portamaterial extern, cintes i anelles per lligar pals i altres estris, permetent augmetar la capacitat.
- Butxaca exterior accessible, per a dur el material més a mà.
- Menys important però també apreciable, que incorpori un compartiment per a la bossa d'hidratació.

Roba: En la roba no cal escatimar. És preferible anar amb poca cosa però que sigui tècnica. I això té un preu.

La transpirenaica a l'estiu:

- samarreta transpirable. Oblidem el cotó. Una samarreta transpirable és suficient per a les èpoques més càlides. Aquest tipus de roba evita que la humitat quedi en contacte amb el cos.
- un impermeable. Els millors són els del tipus 'pack little'. Ocupen un reduït espai i pes, i els més tècnics, utilitzant goretex permeten també transpirar alhora que aïllen completament de la humitat i vent externs. Un bon detall és que disposin de cremelleres de ventilació adicionals en zones com les aixelles.
- pantalons convertibles: Són molt ùtils ja que a primera hora del dia o en llocs fred es poden utilizar complerts, i en les hores més caluroses es poden convertir en pantalons curts o bermules.
Un bon detall es que disposin de butxaques amples per a portar petits estris.
- no cal oblidar una gorra per protegir de la radiació solar.

La transpirenaica a l'hivern:
Tot i que no abordem jornades senceres caminant sobre la neu, convé disposar de:
- samarreta tèrmica transpirable.
- forro polar. Donarà calor i ha de permetre la transpiració durant la marxa. Cal evitar els forros més prims, que funcionen com a primera capa o per climes més temperats. Els més evolucionats incorporen una capa 'wind stoper' que evita que el vent travessi aquesta prenda.
- Gorotex extern hivernal. Important que incorpori caputxa.
- Pantalons de muntanyisme, reforçats en diferents punts per evitar desgast.
- guants, gorro i buf.

Material (I)

2009-02-19T23:28:00.005+01:00

El material sol ser una cosa bastant personal, però com ja comencem a tenir una certa experiència voldriem donar algunes recomanacions orientatives.
Començarem parlant de l'element possiblement l'element clau: El calçat.
Per realitzar la transpirenaica fora de l'hivern, cal un calçat de tipus 'treking', amb les següents característiques:
- Comoditat: no cal precipitar-se al provar una bota. Cal que estiguem segurs que s'adapta al peu i la trobem còmode.
- Goretex: aquesta genial membrana tècnica impermeable permetrà que el peu transpiri. Podrem passar per fang o per aigua, creuar petits rierols, etc i mantindrem els peus secs.
- Canya mitja o alta: donarà més subjecció al turmell.
- La sola: que proporcioni una bona adherència. Les vibram solen tenir un comportament excel.lent.
Si les etapes s'han de realitzar a l'hivern, caldrà que la bota tingui major impermeabilització i sigui més rígida, per si cal cramponejar.
Un altre element important seria la bossa d'hidratació o camelback. En traveses llargues és fonamental mantenir una bona hidratació constant. Aquests tipus de cantimplora permet hidratar-se còmodament en tot moment.
Alguns detalls importants:
- capacitat 1,5 a 2 lts mínim. En periodes càlids i en zones amb poca aigua (GR11 més oriental) caldrà complementar-ho amb un petit bidó.
- aillament de la bossa i del tub, per mantenir el líquid fresc.
- tractament bactericida del plàstic, per evitar els molestos fongs i el mal gust.

Els bastons:

Els bastons són una eficaç eina. En baixades descarreguen les articulacions del genoll, permeten baixar més ràpid i disminuint la possibilitat de caigudes.
En pujada permeten aprofitar l’esforç dels braços i descansar les cames.
També són de gran utilitat per creuar rius, caminar per zones abruptes, empaitar gossos,...

Continuarà...

El camí recorregut fins avui

2009-02-17T23:16:00.002+01:00

Imatge amb el camí recorregut fins ara en les 8 etapes.

Per problemes tècnics el track de la 1ª i 6ª no és complert.

Preparatius per a la culminació del projecte

2009-02-09T14:53:00.004+01:00

Estem arribant al final d'aquesta aventura. Per tal de que aneu organitzant les vostres agendes, seria molt convenient realitzar la darrera etapa de 2 dies el més de Setembre, 11 i 12. La nit del 12 al 13 la passariem a Andorra. Començaré a cercar hotels i us passo una rel·lació de preus, i ho anem comentant.

Història de La Mina Canta - La Vajol

2009-01-31T15:41:00.003+01:00

El GR11 passa a tocar aquesta antiga mina de la qual solament veiem la resta d’unes edificacions. Aquesta antiga mina de talc va passar a la història quan Joan Negrín, el president del gobern espanyol entre 1937 i 1939, va enviar a aquest lloc una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de 500 millions de dòlars, en un intent de salvaguardar la col·lecció pictòrica (o per algun altre motiu) . Aquestes pertenences serien embarcades en un vaixell rumb a Mèxic. Aquesta mina amenaça ruïna i resta tancada al públic.

Font plana web del consorci Salines –Bassegoda

He trobat una descripció més detallada d’aquest episodi de la nostra guerra que copio literalment en castellà.
Font: http://guerracivil.mundoforo.com/

Durante la Guerra Civil el gobierno de la República tenía una gran preocupación sobre qué hacer con las diferentes obras de arte que tenían en sus museos. Los continuos bombardeos sobre Madrid no discriminaban a la hora de lanzar los proyectiles, cayeron varias bombas sobre el museo del Prado (a pesar de los diferentes convenios internacionales que lo protegían y al hecho de estar debidamente señalizado). Es por eso que en un primer momento dichas obras de arte fueron guardadas en diversos sótanos acorazados de la ciudad.
Cuando el Gobierno decide trasladarse a Valencia adopta la polémica decisión de llevar tras de sí todos los cuadros y las diferentes incautaciones que se habían hecho a través de la Caja de Reparaciones (cuberterías de plata, sagrarios, obras pictóricas de coleccionistas, joyas y alhajas,....). En un primer momento se guardan en Cartagena pero Negrín viendo ya la posibilidad cada vez más real de perder la Guerra adopta una decisión polémica, trasladarlos de forma definitiva a un lugar cercano a la frontera francesa. El lugar elegido es Mina Canta, en La Vajol, una mina de talco del pirineo catalán muy cercana a Francia. Negrín la expropia y ordena empezar las obras, se construye un edificio justo ante la entrada con muros de gran grosor y con el suficiente camuflaje como para evitar la aviación italiana y alemana, dentro de la mina se crea una cámara acorazada y blindada.
Durante los meses siguientes la gente de la comarca ve con estupor como empiezan a llegar camiones a sus montes y todos parecen dirigirse a la Mina. Negrín dota a la zona de una gran protección, envía a sus hombres más cualificados, parte de los llamados 100.000 hombres de Negrín (cuerpo especial de Carabineros) que impiden el paso en 2 kilómetros a la redonda de la mina.
A finales de 1938 principios del 39 la Guerra está perdida, una de las preocupaciones del Gobierno es salvaguardar su patrimonio histórico, después de muchas batallas diplomáticas con los diferentes gobiernos europeos (provocadas por el pacto de no intervención) se llega al acuerdo de trasladar dichas obras a Francia para que después sean llevadas a Ginebra. A principios de Febrero se inicia la operación, una noche entre el 12 y el 14 de ese mes 7 camiones salen de La Vajol con rumbo a Les Illes y Petrus (dos pueblos franceses fronterizos) pero sólo 6 llegan y se abre la especulación sobre el destino del séptimo.
Gente de la zona asegura que ese camión fue encontrado posteriormente y que muchos vecinos empezaron a florecer económicamente de forma inexplicable, otros aseguran que ese camión nunca existió pero que al ser un paso fronterizo en esa zona se podían encontrar diversos tesoros guardados (los gendarmes franceses de la frontera no dejaban pasar nada a los exiliados republicanos). La versión oficial es que el teniente Blasi al ver que no podían pasar con el camión, por los incesantes bombardeos y la aglomeración de exiliados en los pasos habituales, decidió que todo lo que portaban fuera cargado en burros y así llegar a la frontera.

Convocatòria 8ª Etapa

2009-01-26T16:33:00.003+01:00

Convocatòria oficial per a la propera etapa per al dia 14-Març-2009.
Desplaçament: 1 sol cotxe + taxi
Possibilitat de presència de neu. Porteu roba de recanvi (sobretot mitjons). Abric, idem que la etapa anterior.

7ª Etapa: Dades

2009-01-18T22:17:00.004+01:00

Longitud de la etapa: 21,03 km.
Perfil de la etapa: La etapa transcòrre aproximadament entre els 400 i els 1200 mts d'altura. Només iniciar-la trobem la primera pujada. Segueix una baixada brusca i a partir de Beget la pujada és constant.

7ª Etapa: Palanca del Samsó - Molló

2009-01-18T21:57:00.004+01:00

Trajecte inicial: Girona-Banyoles-Oix- pista en direcció a Hortmoier. Deixem el cotxe en els prats que hi ha davant la palanca del Samsó, passera de fusta que creua la riera d'Oix. Aqueta vegada som 4 i fa bastant fred

Ben aviat el camí comença a pujar. Es passa una tanca i es va guanyant alçada. A baix a la dreta es veu el prat d'Hortmoier amb la seva ermita i els 2 roures centenaris catalogats. S'arriba a un collet amb una casa en runes i la pista comença a fer llaçades amb forta pujada. Fent drecera arribem finalment a la casa de Les Feixades. Magnífica vista de tota la vall des de el que deuria ser l'era. Parem a esmorzar.

A partir d'aquí la pista deixa pas al corriol que en forta baixada i per llocs molt humits ens porta fins al fons de la vall. Es passa prop de la masia La Farga. Es creua la riera i seguim per una pista planera que posteriorment passa a ser asfaltada.

Es deixa un desviament a la esquerra, que ofereix unes vistes a la riera que en aquest punt és molt engorjada. Baixa força aigua. Poc desprès es passa per davant d'un antic molí, enrunat i sense complicacions s'arriba a Beget.

A partir d'aquí el GR segueix un corriol molt emboscat que segueix la petita riera. Degut a les recents i excepcionals nevades trobem el bosc molt malmès. Constanment hem d'esquivar arbres i branques caigudes, algunes de gran tamany. Es creuen 2 cops la riera per uns antics ponts de pedra i sortim finalment a la carretera.

A partir d'aquí la vegetació comença a canviar i el camí no pararà de pujar fins al final d'etapa. Donem la volta per la base al turó on hi ha les restes del castell de Rocabruna. La vegetació comença a ser de més alta muntanya. Es passa per davant del molí de Sorolla i una case de turisme rural. El corriol va a donar a una pista que ofereix bones vistes del Comanegra, completament nevat. Passem per una altra casa de turisme rural i comencem una forta pujada al coll de la Boixeda, on trobem neu.

Passat el coll, davant la casa parem a dinar.

A partir d'aquí ja anirem per sobre de la neu quasi tota la estona. Passem uns colls i plans sota la linea elèctrica, que ofereixen grans vistes vers al Pirineu, on destaca el Costabona. Al fons ja es veu el poble de Molló.

La pista comença una forta davallada passant per davant de La Costa fins al fons de una valleta, per on es creua el riu Ritort. A partir d'aquí, i desprès de passar unes cases es puja fortament fins entrar al poble.

En total han sigut uns 21,03 km. Bastant lents al final, per la presència de neu i fang, i pel desnivell.

Hem trobat molt poques marques de GR, però els corriols estan molt marcats i es difícil perdre's.

Contant les parades que hem fet, hem estat 7 hores 15 minuts.

La tornada la fem en taxi 4x4.

HORARIS

2009-01-02T16:54:00.005+01:00

NOVA CONVOCATÒRIA

2008-12-31T10:59:00.001+01:00

Es convoca oficialment per al proper dia 17 la nova etapa del GR11, que serà la 8ª etapa que realitzem, i la 7ª en ordre 'geogràfic'.
Properament donaré més detalls sobre la logística i sobre el que ens espera.

Identificació de comando terrorista prop de La Vajol

2008-12-14T17:37:00.003+01:00

El ministeri de l'interior ha identificat un perillòs 'komando' terrorista prop de la localitat de La Vajol. Els comandos idenfiticats són:

1.- Joanverdaguerria Eguskagaigoechea, àlies 'Xeroqui'.

2.- ibón rierazarreta, àlies 'txomin'.

3.- jon askarandellarria, àlies 'jerónimo'.

4.- jon pibernazkarate, àlies 'cuá cuá'.

Un cinqué comando que els acompanyaba no ha sigut encara identificat.

Es demana màxima precaució per la zona pirinenca, compresa entre el cap de Creus i Andorra.

Sant Aniol, el cor de la Alta Garrotxa

2008-11-22T00:16:00.003+01:00

Sant Aniol d’Aguja és un dels llocs més evocadors del Pirineu Oriental. La seva dificultat d’accès i la natura salvatge que l’envolta (Alta Garrotxa) sempre m’han captivat.

Cercant en aquesta inacabable biblioteca d’Alexandria que és avui dia l’internet, he pogut trobar alguna informació sobre els seus orígens que resumeixo a continuació:

La església és una de les més antigues de la comarca. Inicialment es va fundar en aquest recòndit indret un monestir de monjos benedictins, que fugien dels atacs normands a Santa Maria d’Arles (Vallespir). Això seria pels volts de l’any 859. Documentalment apareix per primer cop l’any 872, en un diploma del rei franc Carles II el Calb que confirma a l’abat Racimir una concessió de terres.

Els primers anys deurien ser durs. El petit grup de monjos van guanyar durament terreny al bosc, però l’aïllament i la escassetat de recursos provoquen que no es pugui mantenir la independència de l’indret, i que l’any 899 ja sigui possessió del monestir de Sant Llorenç del Mont, el més important d’aquelles contrades.

Aproximadament l’any 1003 els monjos abandonaran el monestir per traslladar-se al de Sant Llorenç del Mont (que es passarà a dir de Sous). L’indret desapareix dels escrits, pel que deuria quedar completament abandonat, fins que és citat novament l’any 1279, com a parròquia.

Actualment el lloc es troba en estat ruïnós, tot i que manté el seu atractiu.

Val a dir que durant els anys 60 el centre excursionista de Banyoles va tirar endavant la iniciativa de crear un refugi guardat en aquest indret, en la casa del costat (Rectoria). El refugi es va abandonar als inicis dels 70.

Recomano la lectura, potser una mica idealitzada, que narra el famós aplec dels francesos, que es celebra des de temps immemorial en aquesta contrada. La lectura ens introdueix en el context polític de la època d’una manera deliciosa.

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=33119

Refugis de la 5ª etapa

2008-11-17T08:21:00.005+01:00

(WGS84)

* La Vajol, diferents porxos de cases ofereixen aixopluc. Almenys hi ha un restaurant.

* Un tunel de mina, semblant a una cova pot oferir aixopluc.
E 483302,03 / N 4694470,82 / alt 554,3

* Runes de la Mina Canta, a menys de 200 mts del punt anterior.

* Maçanet de Cabrenys. Emplaçament turístic, pot oferir fàcilment aixopluc.
E 479828,72 / 4692673,96 / alt 347,6

* Molí d'en Robert, bar restaurant.
E 480828,2 / N 4690653,09 / alt 264,9

* La Trilla, casa abandonada.
E 476690,58/ N 4688078,1/ alt 691,3

* La ermita de Sant Feliu de Carbonils, tancada i en reconstrucció
E 477281,3/ N 4687118,4/ alt 637,9

* Albanyà, càmping a la sortida del poble. Un parell de bars al centre.

5ª Etapa: La Vajol-Corsavell

2008-11-17T08:15:00.005+01:00

15-11-2008
Vista aèria de la 5ª etapa:

Deprès d'una altra pesada operació logística, deixem un cotxe a uns 7 km d'albanyà, pista amunt i tot seguit anem fins a La Vajol. Fa tramuntana i molt fred. Falta poc per les 9 del matí quan comencem a caminar, enfilant els carrers de La Vajol fins a la sortida del poble, en direcció a Maçanet.

Aviat deixem la carretera asfaltada per agafar un camí a l'esquerra, sota el cim del castell de cabrera. Es passa per les restes de l'entrada d'una mina, i per un edifici abandonat. El corriol és molt emboscat i davalla per anar a sortir a la carretera. Val a dir que no abunden les marques del GR i en cada cruilla convé buscar-les o 'tirar d'intuició', cosa que ens ha funcionat molt bé. El camí, entre boscos espessos torna a pujar per baixar prop d'un lloc on parem a esmorzar, en una taula de pedra.

Poc desprès sortim a la carretera novament i en pocs minuts arribem a Maçanet de Cabrenys. Cal creuar una urbanització, passar per un camp de futbol i tornar a agafar una pista ample. Aquesta es transforma en corriol prop d'una granja d'abelles. El corriol es torna estret i ens porta finalment al Molí de'n Robert, on travessem la riera i pugem per una pista ampla.

La pujada ens porta a un nucli anomenat Oliveda. Seguim pujant penosament fins que el GR deixa la pista principal per baixar fortament fins al fons d'una petita riera. A partir d'aquí comença una penosa i forta pujada, molt emboscada. A dalt de tot arribem a uns camps abandonats i una masia enrunada. El camí continua pujant i baixant i quan ja estem força cansats trobem La Trilla, una masia amb bones vistes cap a pirineu(nevat) i cap el golf de Roses. Parem a dinar.

El camí continua ara en davallada. Passem pel costat de la ermita de Sant Feliu de Carbonils i la pista baixa poc a poc oferint unes vistes inmillorables. Tot el que abasta la vista és verd i predomina la sensació de sol·litud.

Poc després de passar pel costat d'una casa el camí ens sorpren deixant la pista ample per baixar per un corriol molt vertical. Baixem ràpidament uns 200 mts, fins agafar el fons de la riera i arribar a Albanyà.

Atravessem el nucli i sortim en direcció a Bassegoda, passant per sobre de la riera i engorjats de La Muga. Poc desprès es passa per un camping.

A partir d'aquí només cal fer els 7 km que ens separen del cotxe. La pista es fa monòtona i dura. Portem moltes hores de camí i la pujada és constant. Es pugen més de 400 mts de desnivell fins arribar finalment al cotxe. Arribem de nit.

Estadístiques de la etapa:
34,98 km
9:22 hores en total

El perfil de la etapa: S'aprecien clarament les continues pujades i baixades. Especialment dura és la darrera pujada, de més de 400 mts. També destaca la forta baixada abans de Maçanet i també d'Albanyà.

ATENCIÓ CONVOCATÒRIA 5ª ETAPA

2008-11-11T23:20:00.002+01:00

Novament ens posem en marxa, desprès de tant de temps parats haurem de recuperar el temps perdut i ben aviat haurem de fer un altre etapa.
L'itinerari d'accès serà el següent (extret de la web viamichelin com a més ràpid, aquesta vegada he fet els deures):

Sils - Albanyà:
1h13 min, 95 km
Autopista, Sortida 4 Figueres, Llers, Terrades, St Llorenç de la Muga, Albanyà.

Albanyà - La Vajol:
40 min, 32 km
St Llorenç de la Muga, Boadella de empordà, Agullana, La vajol.

La llarga aproximació sumada a la durada de la etapa, fan proposar una sortida molt d'hora. Proposo quedar a casa de'n Joan V a les 5:30 h.
Cotxes: donat que la darrera etapa el vem dur l'Enric i Jo, els Joans s'han de possar d'acord.

Refugis de la Garrotxa

2008-09-18T22:30:00.005+02:00

(WGS84)

* Can Galán - Refugi Bassegoda.

E 471036,4 / N 4684546,4 / alt 806 mts.

Les claus es guarden a Can Nou, a uns 7 minuts seguint el GR11 en direcció a Albanyà.

Cal pagar entre 1 i 3 € (federats o no fed). Unes 40 places.

Propietat del Centre Excursionista Empordanès.

* Sant Aniol d'Aguja.

Dins de la ermita es pot passar la nit (almenys ho vaig fer fa molts anys). Ara no sé si és oberta.

Sino, les runes de l'antic refugi, just al costat de la ermita, poden aixoplugar algú.

E 466051,3 /N 4684957,9 / alt 648 mts

* Talaixà:

E 464711,5 / N 4683196,1 / Alt 677 mts

No hi ha aigua a prop. Llenya sí. Casa oberta per dormir a terra. Consultar la web dels amics de talaixà:

http://amicsdetalaixa.iespana.es/

* El Vaquer:

Runes molt maltmeses que permeten aixoplugar en cas d'emergència. A 20 minuts de Talaixà en direcció a Oix seguint el GR 11.

* Oix, a 1,30 h del GR 11, càmpings i turisme rural.

Nou membre del Pardillo's Team

2008-09-16T23:42:00.003+02:00

Volem anunciar amb tots els honors la admisió del nou membre del Pardillo's Team. Consulteu fotografia al marge. En la primera tentativa ens va maleïr els ossos. Però sembla que alguna cosa va arrelar en el seu esperit ja que ha volgut tornar a repetir, amb un resultat molt satisfactori.

Ànims i força!!

Un record pel 'Rodri' de Talaixà

2008-09-15T23:56:00.005+02:00

Vull explicar la singular història d'un personatge, el 'Rodri', que anirà per sempre més unit a la història de Talaixà.

Qualssevol sent una sensació extranya quan visita un poble abandonat. En aquest lloc de extraordinària bellesa i quietud que ara és Talaixà, es comenta que vivien fins a 130 persones el 1918, escampades pels diferents masos de la zona. Sens dubte la seva època d'esplendor.

Amb el declivi del carbó d'alsina com a calefacció la garrotxa patirà un despoblament progressiu que culmina a finals dels anys 70 amb l'abandonament de la darrera casa habitada de Talaixà: La Masó.

En pocs anys els massos s'en van a terra. L'esglèsia conserva el seu campanar miracolosament.

És en els anys 80 que apareix aquest personatge.

Guardia civil retirat, emigrant provinent de Huelva, es jubila als 60 anys i deixa la familia (dona i fills) per anar a viure a Talaixà. Sense aigua ni llum, completament sol i allunyat de qualssevol nucli habitat.

Diuen que el seu somni va ser el de construir un refugi per excursionistes, i oposar-se a la explotació de la vall d'Ormoier per part d'un 'terratinent' sense massa escrúpols.

Somni o bogeria, el Rodri va viure sol 17 anys a Talaixà. Va arreglar nombroses edificacions i va adecentar una casa per tal de que avui sigui refugi lliure.

Una malaltia se'l va endur l'any 2000, amb 86 anys. Els darrers anys vivia del que pujaven els excursionistes periòdicament, amb els que havia arribat a un acord.

Vaig tenir la oportunitat de visitar les dues estances en les que havia passat els darrers anys de la seva vida. Dues molt austeres habitacions. El sofà en que deuria passar hores i hores, envoltat dels seus pensaments i records, encarat a la petita finestra.

Més enllà de visions romàntiques, vaig pensar la duresa de la vida que havia portat, tot i que triada lliurement pel que sembla. No sé si la extraordinària bellesa del lloc podria compensar tants anys de penúries.

Fragment del diari 'El Mundo':

'...

El pasado nueve de diciembre, un grupo de excursionistas que pasaba por la zona lo encontraron inconsciente en el suelo de su casa con los pies hinchados y con un golpe en la cabeza. Los montañeros alertaron a los bomberos, que lo trasladaron rápidamente hasta el hospital de Olot. Sin embargo, una recaída obligó a que lo trasladaran al hospital Sant Pau de Barcelona, cerca de su mujer y sus tres hijos. Finalmente, vencido por la enfermedad(càncer de colon), Rodrigo Gómez Rodríguez murió el pasado martes.

El último habitante de Talaixà fue incinerado el pasado miércoles en el Cementerio de Collserola, en Barcelona, pero regresó al paisaje en el que pasó los últimos años de su vida, ya que sus cenizas se esparcieron en el pequeño pueblo gerundense. El alcalde de Montagut todavía no ha mantenido ningún contacto con los familiares de Rodri para decidir qué se debería hacer con la casa donde vivía el fallecido. Pero Narcís Ribas se muestra convencido que si la intención es continuar con el trabajo que inició este defensor de la vida en los pequeños pueblos, cualquier iniciativa obtendrá todo su apoyo.

...'

Us recomano un link extret de la plana dels Amics de Talaixà, amb un reportatge fotogràfic que va realitzar Susana Carpintero sobre el Rodri i el seu entorn. Unes fotografies alhora artístiques i documentals.

http://www.grisart.com/cas/contenido.php?pag=gale_carp

6ª Etapa: Corsavell-Palanca de Samsó(Oix)

2008-09-14T22:34:00.006+02:00

13-9-2008

Desprès del parèntesi estival aprofitem per fer una etapa de logística difícil. Deixem el cotxe a la cruilla a la ermita de Corsavell, en la pista que ve d'Albanyà i arribarem a prop d'Hortmoier, on ens vindran a recollir en 4x4. Tot i l'amenaça de pluja el dia comença sense un sol núvol. Comencem a caminar a les 9 del matí, fent la foto de grup.

Inicialment seguim la pista emportlanada, i que posteriorment serà de terra fins passar per Can Nou, on sembla que hi ha servei de bar. En aquesta casa cal sol·licitar les claus del refugi de Can Galán (o refugi de Bassegoda), que està a uns 7 minuts seguint el GR. Està reconstruit recentment i hi ha nombroses habitacions que permeten passar la nit còmodament. No hem vist cap font.

A partir d'aquí ens espera una dura pujada per un corriol pedregós, que ens ha de permetre guanyar aproximadament 350 mts de desnivell. Desprès del dur corriol sortim a una pista pedregosa i passem pel coll de Bassegoda, on hi ha cruilla de camins. Seguim uns 5 minuts fins arribar al coll de Principi, on parem a menjar una mica, ja portem més d'una hora.

A partir d'aquí deixarem la pista desseguida per començar a baixar per corriols relliscosos (ha plogut tota la nit) i ombrívols. Realment durant tota la etapa tinc molt poca cobertura de gps, el que m'impedeix tenir el track de la etapa.

Alternant alguna pujada i baixada anem a passar per les runes de Can Principi, restes que van quedant engolides per la vegetació. Poc desprès es passa per una pintada que indica la propera ermita de Sant Vicens de Principi, que no visitem.

En dels pocs llocs on tenim vistes àmplies, en una tartera, ens fem les fotos de rigor i ens despistem.

El GR gira 180 graus però nosaltres continuem per la tartera per corriol molt ben marcat. Quan ja caminem força estona ens adonem que no hi han marques de GR. Desprès de cercar diferents alternatives decidim tornar enrera fins trobar novament les marques. Aquesta història ens farà perdre una mitja hora.

Inmediatament desprès arribem al Coll Roig.

El corriol ara davalla de forma suau però constant, i és molt pedregòs i fangós. La baixada continuada se'ns fa molt pesada, fins que anem a sortir finalment a la riera de la Comella.

Tot seguit entrem en el camí concorregut que va de Sadernes a Sant Aniol, i en uns 15 minuts acabem arribant-hi.

No hem vist a ningú des de fa prop de dues hores i la quantitat de gent a Sant Aniol ens suposa un canvi molt brusc i difícil de pair. Tret d'això, aquest és un lloc d'encant ùnic, que barreja aïllament per un accès no fàcil, bellesa pels inigualables gorgs de la riera, i romànic del més auster i pur. Una barreja que fan que aquest sigui un dels punts importants d'aquest GR.

Parem a menjar una mica, prop de la font que avui raja abundanment. Ja portem unes 4 hores i mitja, contant la pèrdua.

Sortim novament del bonic lloc i tornem a trobar la sol·litud. Una pujada sostinguda ens porta a un camí que passa pels cingles. En algun punt no té més d'un metre d'amplada i la altura és considerable. Es passa per l'històric Salt de la Núvia i a continuació puja de manera mantinguda dins a l'ampla collada de Talaixà, ben visible.

Passem abans per les runes de La Quera, una masia que sorprèn pel tamany i per com s'ha adaptat al terreny abrupte. La arribada a Talaixà és simplement magnífica, insuperable. Aquest és un altre dels noms el majúscules l'aquest itinerari. 4 masos i una esglèsia, mig enrunats, que conformen un indret de fantasia. Antic poble abandonat, disposa ara d'unes estances obertes per pernoctar en cas de necessitat. Les vistes a ambdòs costats del coll son suberbes ( Bassegoda i vall d'Hortmoier). Parem a menjar i a descansar una bona estona.

En aquests moments el cel s'ha anat tapant i la pluja sembla inminent. Anem baixamt cap al destí final de la etapa d'avui. Passem abans per el Vaquer. Una casa enlairada amb uns prats al davant, solitària i en progressiu enrunament.

El sender juga amb la pista i amb corriols fins que arribem a la riera de Beget, passant per les runes de can Samsó, que nonem el nom al pas de la riera. Ara hi ha una passera de fusta i ferro cómoda. Abans els passaba de pedra en pedra o per una antiga passera amb taulons vells i podrits.

En el gran prat deixem el GR, aquí acaba la nostra etapa.

Per la recollida encara farem uns 2 km per la pista que va a Oix. Aquests 2 km els farem sota la pluja, no gaire forta de tota manera.

Dades de la etapa (aproximades per manca de track de gps):

horari: 7 hores

distància : 20,6 km aproximadament.

Comentaris de la organització referents a la 6ª Etapa

2008-09-14T18:03:00.003+02:00

Cal destacar novament la gran qualitat de la organització, resultant una etapa molt satisfactòria, i d'accord amb la planificació prevista.
Destaquem la consolidació del nou membre del 'Pardillo's team', en Joan, tot i queda per confirmar la quota i el ritual d'iniciació.
Queda també palès la capacitat de progressar en aquesta aventura en condicions climàtiques adverses. De moment hem passat per fred, calor i amb aquesta etapa, pluja. Solament falta la neu per a que el repte sigui complert. Esperem fer un tastet aquest hivern.
També vull deixar constància de la duresa i l'esforç dels que van portar el cotxe. Van caler unes 3 hores per completar la operació rescat del primer cotxe. Un seguit de km per pista de muntanya que van maltractar els ja malmesos cosos dels expedicionaris. Com a gratificació el descobriment i lleugera exploració de LA COVA DEL PULI, una cavitat de grans dimensions just al costat de la pista.
Res més de moment, fins la propera. Ja podeu consultar el marcador actualitzat.

La organització.

Refugis de l'empordà

2008-08-30T08:49:00.003+02:00

EN CONSTRUCCIÓ

* Cap de Creus.
Les runes disperses que anem trobant apenes poden oferir aixopluc en cas de pluja.
Cal citar unes barraques de pedra arribant a la riera de Taballera, en les coordenades aproximades de:

* El Port de la Selva. Tota la oferta turística que vulgueu.

* Llançà. Idem.

* Vilamaniscle. Es pot pernoctar al poliesportiu, amb possibilitat de disfrutar de picina, segons he lleguit en un altre blog.

* Sant Quirze de Colera. Tancat. Possible aixopluc en la terrassa del restaurant.

*Els Vilars.

* Refugi 'El forn de calç- requesens.
6 places en lliteres. Bon estat excepte finestres. Club Excursionista Empordanés.
E495669,2/N4699703,8/alt 480,7

*Requesens: Cantina amb servei de restaurant. Poden deixar dormir pels voltants de la casa.

La Vajol, el drama que no podem ni imaginar

2008-08-12T19:40:00.009+02:00

Malgrat en bon rotllo que ens porta a fer aquesta 'aventura' voldria parlar d'un fet que va passar fa uns quants anys prop de La Vajol. Realment La Vajol no va ser l'ùnic episodi malauradament. L'història d'aquest lloc estarà relacionada per sempre amb fets terribles.
Prop de per on nosaltres hem passat cansats, desprès de portar unes 5 hores de marxa, i desprès d'algunes parades per menjar i beure, fa molts anys hi van passar milers de persones fugint de la guerra cap a França. Nosaltres avui hem passat amb botes de treking i roba transpirable. Ells van passar desnutrits, carregant les seves úniques pertinences, amb roba inadequada, i tot un seguit d'adversitats que no cal de expliqui.
Vodria mostrar algunes imatges que he trobat, més que no parlar de fets històrics, que segurament estaran precisament descrits en la nombrosa bibliografía existent. Si alguna d'aquestes imatges disposa d'algun tipus de dret, si us plau, envieu un comentari i seran retirades inmediatament.

Personalment jo penso que aquesta primera fotografia resumeix en un instant tot el que va ser la guerra civil espanyola. Aquesta familia, més ben dit, el que queda d'aquesta familia va inspirar el monument a l'exili que hi ha prop de La Vajol. Són els Gracia, de Monzón i adjunto un link que recomano que llegiu. No tinc paraules per afegir al testimoni.

http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Amadeo/Amadeo.htm

Un altre imatge d'una columna de refugiats. Mares i filles. On són els homes? Potser més endavant?.
Un grup de nens provinents d'alguna institució republicana acompanyats d'alguns tutors, en algun indret de la frontera francesa.

Els camps de refugiats que el govern francès va instalar en platges del Roselló. Com veritables camps de concentració, havent-se de construir barraques amb canyes per protegir-se de la pluja i de la freda tramuntana, van ser la última cosa que van veure molts exiliats.

Homes, dones, nens, despullant-se sense pudor per tal de gaudir de l'unica higiene possible. La platja plena de deixalles. Es tracta d'Argelès sur Mer.

Lamento el to d'aquest article, però no tota la història és bonica ni correcta, i també aprofito per comentar que em sembla que les noves generacions tendeixen a oblidar la història (en molts casos per ignorància) o a banalitzar-la.

Refugis del Ripollès

2008-08-12T09:24:00.009+02:00

EN CONSTRUCCIÓ

NOTA: Datum WGS84, coordenades UTM

* Setcases - nombrosos hotels

* Hostal Pastuira - hotel

adreça: http://www.pastuira.com/

* Refugi Ull de ter - E438912 N4696640 alt 2236

52 places, menjar, wc, aigua calenta / 6 part lliure obertes solament quant el refugi és tancat.

adreça: http://www.ulldeter.net/frame.html

* Cabana tirapits -E434935 N4696572 alt 2694,7

Abric d'unes 6 places, aigua propera, polsador d'emergència per a bombers. Llenya NO.

* Cabana de Noufonts -E432279 N4696816 alt. 2662,2

Abric precari, d'unes 2 a 3 places, goteres. Aigua NO, llenya NO.

* Santuari de Nuria -

Les diferents instal·lacions ofereixen aixopluc (estació, santuari, etc). Disposa d'hotel i d'apartaments.

Adreça: http://www.valldenuria.com/website_valldenuria/cat/index.asp

* Alberg del Niu de l'àliga -

Apartat del GR però de fàcil enllaç gràcies al telecabina. (es pot pujar gratuïtament, no hi ha control rigoròs).
Adreça:

* Baixada per les gorgues de Núria.

Fins a 3 balmes senyalitzades permeten l'aixopluc en cas de tempesta.

* Queralbs.

Vila turística, allotjaments.

Vestíbul de la estació del Cremellera.

Nous apartats - Refugis

2008-08-11T16:20:00.002+02:00

EN CONSTRUCCIÓ
En aquest apartat voldriem fer sortir totes les informacions (i coordenades GPS) de tot tipus de refugi o abric que anem trobant al llarg del GR11.

Nous apartats - Material

2008-08-11T16:17:00.002+02:00

EN CONSTRUCCIÓ
En aquest apartat voldriem fer sortir comentaris i informacions relatives al material que estem utilitzant en aquesta travessa.

Sobre l'antic Xalet-refugi d'Ulldeter

2008-08-05T22:22:00.008+02:00

Molt a prop de per on passa el GR i de l'actual refugi, encara es poden observar les restes del que va ser el primer refugi de muntanya de Catalunya i també de l'Estat espanyol. Observant la seva imatge encara podem quedar bocavadats de l'atreviment i bellesa de l'edifici, començat a construir el 1906 i inaugurat el 1909 en un entorn inòspit, a quasi 2400 mts d'altura, a pop més de 100 mts del naixement del riu Ter. Cal tenir present que en aquesta època no hi havia la carretera ni pista d'accès i l'entorn ja calia una aproximació molt llarga des de Setcases.

De diferents fonts que he pogut trobar explicaré que va ser dissenyat per l'arquitecte Jeroni Martorell per iniciativa de Cèsar August Torres. Va ser un exemple notable del moviment modernista que impregnà el començament del segle XIX.

Estaba cobert amb volta de pedra i morter sense emprar bigues de fusta, segons es diu a imitació d'alguns refugis francesos i amb motiu d'evitar catàstrofes amb el foc. També es va cercar un lloc que no patís risc d'allaus, però aquesta mateixa localització l'exposaba permanentment als forts vents predominants a la zona, sense protecció. També he pogut llegir que constaba fins i tot d'un sistema de comunicació mitjançant correu aeir (coloms).

Es veu que molt aviat es començaren a manifestar problemes d'humitats per tot arreu. La coberta enquitranada no aguantaba prou bé les condicions climàtiques i el manteniment era costòs, al haver d'impermeabilitzar-lo continuament. Tampoc no hi havia llenya a prop, cosa que augmentava la seva incomoditat.

La guerra civil va precipitar el seu abandó i per tant el seu declivi i esfondrament. També he pogut consultar que finalment el franquisme va dinamitar les restes per evitar la presència i aixopluc dels Maquis.

La fotografía anterior que he localitzat al web deu correspondre aproximadament a aquest periode.

Que ha passat amb les restes d'aquesta meravella històrica? Llevat d'un petit piló de pedres i un recordatori, no en queda res mès. Segons vaig parlar en alguna de les excursions per aquestes contrades, amb la creació de la pista i l'estació d'esquí, els veins de Setcases pujaven tot sovint a carregar pedres per a la construcció de noves cases a la vall. Pels amants de les curiositats també es pot observar en l'actual refugi la placa de ferro original del refugi antic, indicant la propietat del CEC, que es conserva tot i algún desperfecte.

Malgrat que observar la fotografía de l'antic refugi ens fa pensar en un pirineisme que a ben segur no tornarà a repetir-se i que ens sembla extraordinàriament llunyà, adjunto un poema de Carles Bosch de Trinxeria (1831-1897), autor que va captar les essències d'aquestes contrades amb els seus textes molt abans de la construcció de l'antic refugi , per tal de fer un exercici imaginatiu. Llegint aquestes ratlles i contemplant la fotografía ens sentirem transportats a un altre època.

Records dels Pirineus
Carles Bosch de la Trinxeria, Pla i montanya
Lo gran círcol que forma la vall de Morenç, en sa part superior que ne diuen Ull de Ter, és de lo més grandiós dels nostres Pirineus. Quines soledats! quin silenci!... No es veu cap aucell, no se sent cap soroll; sols la fressa del Ter que baixa impetuós per aquells rostos, estrellant-se pel rocam. I les tempestes en lo círcol d'Ull de Ter!... Espanten! Cal trobar-s'hi per a formar-se una idea d'aquells trons que fan tremolar tota la cordillera. La lluita de les bromes que s'engolfen dins lo círcol, impel·lides per vents contraris que baixen de les collades, s'apiloten, se topen, s'arrosseguen, s'enlairen, aturmentades per l'huracà enmig de l'estruenda tronada... Quin espectacle més horrorós i grandiós! I les nits en aquells cims!... Sortia de la barraca, embolicat amb ma coberta de llana, me n'anava al cim de la carena del Puig de Bacivers [per Bastiments], segut sobre una penya... Quin cel més pur! que estrellat! sembla una polseguera de diamants i robins d'on sobresurten los brillants que formen les constel·lacions: lo Carro, Orion, la Polar, les Plèiades, etc. Quina riquesa!... Darrera del pic de Costabona surt l'estrella de l'alba: sembla un far elèctric que il·lumina aquelles serralades.

Breu història del Castell de Requesens

2008-08-04T08:58:00.010+02:00

Segons diferents fonts, la primera vegada que apareix citat el nom de Requesens en referència a una villa i no a un castell és l'any 859.

El castell sembla que va ser construit per Gausfred II del Rosselló, cosa que provocà disputes amb el Conde Ponç I d'Empuries. La data de construcció es sitúa entre el 1020 i el 1079.

En destaca una invasió francesa el 1285 que va ser resistida però que finalment va caure 3 anys més tard.

Es van succeïn els senyors feudals fins que finalment el 1418 el castell passa a la família dels Rocabertí.

El 1890 es comença una gran reconstrucció del castell, seguint l'estil de mode del Nou-medievalisme. El seu propietari, el Compte de Rocabertí fou el responsable de la restauració, juntament amb la seva germana, qui la completà l'any 1899. Aquesta reconstrucció te molt poc a veure amb el seu aspecte original i respòn a una fantasiosa imaginació romàntica.

L'escut d'armes dels Rocabertí:

En les cambres nobles del castell es pot trobar els rocs heràldigs dels Rocabertí en el paviment (segle XIX).

Imatge on es pot veure el comte de Peralada Tomàs de Rocabertí (darrere, amb vestit fosc) i d'altres acompanyants durant la reconstrucció del castell, al 1898 o poc abans.

En aquesta fotografía es pot veure l'estat abans de la restauració

Finalment una curiosa imatge que data del 1912. Segons Wikipedia pertany al fons fotogràfic de Josep Salvany i Blanch. Mostra el pati del recinte del castell, amb la capella al fons.

Durant el segle XX el castell haurà de suportar la guerra civil, amb guarnicions més o menys permaments. Durant la dictadura també hi haurà un destacament permanent procedent de l'acuartelament de Sant Climent.
Actualment es pot apreciar el seu declivi, amb una rància i econòmica entrada i un manteniment inexistent. Fins i tot darrerament va estar envait per francesos, que van organitzar una festa 'rave'. El resultat va ser un incendi i que diferents sales hagin estat tapiades i tancades al públic pel seu estat precari.

Sobre les Noucreus

2008-08-03T19:19:00.005+02:00

Extret del llibre: "pirineu oriental", Centre Excursionista de Catalunya. David M Aloy i Maria Mercè Lleonart. La data de la 1ª edició d'aquesta guia és del 1978.

"Coll de Noucreus(2793 m). Abrupte pas fronterer entre la cota 2799 i el proper Pic de la Fossa del Gegant (2805 m). Anys enrera el lloc era conegut per les Set Creus (segons C Bosch de Trinxeria), en record d'uns romeus de la vall del Tec que, sorpresos pel torb, van morir en aquest indret, en anar o tornar del santuari(2).

(2) Encara avui a les creus s'hi pot desxifrar algun nom de Corsaví i de Prats de Molló. Algunes de les primeres creus van perdre's; desprès se n'hi anaren acoblant d'altres, i l'any 1968 s'hi instal·laren les que faltaven, fins a completar el nombre de nou."

NOVA CONVOCATÒRIA

2008-07-09T23:14:00.004+02:00

ATENCIÓ COMPANYS!
Desprès d'analitzar les obligacions d'un dels Joans, proposem el proper disabte 13 de Setembre per rempendre la noble aventura que estem portant a terme.
És un cap de setmana amb un possible pont de l'onze de Setembre. Confirmeu disponibilitat.
La proposta d'itinerari que ha preparat la organització és la següent:

Sortida d'un punt indeterminat entre Albanyà i el Refugi de Bassegoda.
Arribada a un punt indeterminat de la carretera d'Oix a Hortmoier.
Es passarà pels punts determinats de Bassegoda, Sant Aniol d'Aguja, Talaixà (el mític).
La familia podria estar al Camping de Oix ( La Soleia).
Pot ser un cap de setmana memorable.
Recordeu, si hi han noves incorporacions (cotxe + quota d'entrada).

Bones vacances a tothom, encara que penso que es podrien fer algunes coses aquestes vacances.

La organització.

Recorregut actualitzat (juliol 2008)

2008-07-07T23:44:00.004+02:00

9ª Etapa - Imatge

2008-07-07T23:40:00.005+02:00

9ª Etapa / Ulldeter - Queralbs

2008-07-06T22:08:00.013+02:00

5-7-2008

Hem decidit fer un salt en les etapes, ja que en la darrera varem passar molta calor. També tenim clar que les etapes d’alta muntanya les hem de fer amb bon temps. Així doncs hem decidit fer una etapa de les més espectaculars, la que sortint de Ulldeter, passa per Núria i arriba a Queralbs.
Per aquesta etapa contem amb un nou integrant, un altre Joan, i ja són 3. El fitxatge nou de la darrera etapa, la 4ª, no ha repetit. Segurament va patir més del compte cosa que lamentem profundament. També per aquesta vegada contarem amb el suport familiar, que pujarà fins a Núria per passar el dia i donar suport moral.
Sense haver de fer les ‘virgueríes’ habituals per la logística anirem amb un sol cotxe fins a Ulldeter. Hem sortir molt d’hora com de costum, a les 5:30. Desprès de recollir a tots els integrants i d’un llarg camí, arribem al revolt que indica el Refugi d’Ulldeter. Fem la foto de grup de rigor a les 7:30.

Comencem a caminar amb força fresca. Desprès de passar prop d’unes marmotes cridaneres que ens vigilen de lluny, pugem en direcció al Refugi de Ulldeter, que està en obres. El dia segueix fresc i clar, no es veu un sol núvol al cel. Enfilem el coll de la marrana i ja veiem grups d’excursionistes que tenim per davant, avui no anirem sols. Sense pensar-hi gaire pugem al coll de la marrana amb la dura pendent final. Com ja coneixo la zona per haver vingut moltes vegades, no em sorprèn l’aparent calma sense vent al peu del coll. Tot just arribar a dalt ensopeguem amb un vent fort que sol ser havitual.

Ara tenim davant nostre molt al fons la coma/vall de tirapits i el seu coll, el nostre proper destí. Seguim una monòtona i suau baixada, que ens passa per un petit estanyol i pel creuament del naixement del Freser. Aquí arranca una variant del GR11, la variant 7, que passa per Coma de Vaca. A partir d’aquí comencem una pujada progressiva i llarga que ens porta al peu de la cabana de Tirapits.

Cabana de Tirapits i Gra de Fajol i coll de la marrana al fons

Parem a esmorzar envoltats d’un nombrós grup d’excursionistes. La barraca encara ofereix un refugi relativament còmode a qui es trobi en dificultats encara que interiorment està apuntalada amb fustes. Al darrera hi ha un pulsador per als bombers, que no sé si funciona. El racó és feréstec i la visió del camí que hem fet fins ara és espectacular. Ara ens queda una pujada dreta que ens portarà al coll de Tirapits, que té uns 2800 mts d’alçada, i ens mourem per aquesta alçada durant una bona estona.
A banda i banda anem descobrint vistes espectaculars i anem seguint el llom fronterer sense presses. El dia continua magnífic.
Deixem lleugerament el GR11 per anar a fer el Pic de la Fossa del Gegant (2801), i tenim la primera visió de Núria al fons de la vall. També observem uns grans voltors. Continuem el llom i es passa pel coll de Noucreus, amb les 9 creus de forja com a recordatori de fets terribles. Continuem amb lleugera pujada i fem el cim completament arrodonit de Noucreus. A partir d’aquí comença una forta baixada per un corriol rocòs que ens portarà al coll de Noufonts. Un cop arribats parem a relaxar-nos una estona al costat de la cabana. En venen al cap els records de la precària nit que vaig passar dins d’aquella cabana amb el meu cosí. Estem francament bé ja que per primer cop en molta estona ens trobem sols tots 5, cosa que comporta una sensació de quietud que ens ha acompanyat fins ara en aquesta aventura del GR11. És en aquest punt on rebem una revel·lació històrica en forma de dita popular:
“si a una vaca li toques la cua, deixa de menjar”. Em penso que no calen més paraules per comentar aquest profund pensament.
Un cop descansats baixem el fort pendent que porta a la coma de Noufonts. Aquí s’imposa una parada per refrescar els peus just al lloc conegut com les 9 fonts. En poc espai hi ha surgències d’aigua gelada i cristal·lina que surten de sota les pedres i conformen un indret amb molt encant.
Continuem la baixada per la coma que ens porta per un vell saltant d’aigua i finalment ens deixa a Núria. Curiosament arribem al mateix temps a l’estació que la nostra família, el que resulta un prodigi de precisió i organització.

A partir d’aquí fem un petit parèntesi en la nostra aventura particular, per passar a complir certes obligacions socials-familiars. Desprès del refresc de rigor al bar del santuari, pugem amb el telecadira a menjar al niu d’àliga, l’alberg. El menjar em porta de nou a vells temps on vaig complir amb la pàtria a Ceuta. Hi havia moltes similituds i ho dic de forma positiva.
És en aquest moment que veiem com el nostre nou company comença a ‘desmoronar-se’. Realment encara ens queda força estona i de baixada, que si bé no cansa tant, si que posa a proba les cames i articulacions dels nostres malmesos cossos. Bé, tornem a la transcripció de la crònica de la etapa.

Un cop tots convençuts tirem avall. Val a dir que a aquesta hora el cel amenaça pluja, però al menys seguin sense calor. Emprenem el camí de baixada que ja varem fer alguns l’any passat. Baixem a bon ritme. El camí de baixada és tot empedrat, però és un empedrat força incòmode. Costa mantenir un pas regular. Passem el saltant de la cua de cavall, molt cabalós aquest any. Seguim la baixada per la part més espectacular de les gorgues i arribem al pont del cremat. Fem una petita parada i continuem tot seguit la baixada.

S’arriba a un punt on degut a les obres del cremallera, cal desviar-se i pujar unes escales. Amb el nostre estat de cansament aquests graons ens suposen un esforç considerable. A partir d’aquí el camí continua de baixada suau, i poc desprès de travessar una carretera de servei del cremallera seguim per un corriol molt ombrejat i verd, amb la vall que ja s’ha anat obrint fa uns minuts. Es passa una font i arribem ja a les primeres cases de Queralbs. Baixant pels carrers arribem a l’estació del tren cremallera, on esperem la família.
Una dura etapa però molt espectacular. Els paisatges d’alta muntanya es succeeixen mentre passem per llocs mítics del pirineisme català. Degut al plujós mes anterior tots els torrents porten aigua i la muntanya està encatifada de verd i groc, amb aromes intensos.
Un cop acabada la etapa el que ens preocupa és recuperar física i anímicament el nostre nou company. Esperem que la gran aventura que hem portat a terme no afecti la amistat existent entre nosaltres i que ens vulgui tornar a dirigir la paraula més endavant. Entenem que ens pugui deixar de parlar unes 2 o 3 setmanes, però no més.
En total hem recorregut 21,8 km i contant les parades, excepte la de dinar, hem invertit unes 7 hores i quart.
El perfil de la etapa és el següent.

Es veuen les pujades de la part inicial de recorregut, i la gran baixada continuada a partir del pic de Noucreus (més de 1600 mts).
Ara ja no tornarem a sortir fins al mes de Setembre. Hem de planificar alguna altra etapa aprofitant el bon temps per dedicar-nos aquest hivern a realitzar les etapes que ens hem saltat, de la zona de l’Albera i Garrotxa.

Punts de pas (incloses aturades):

Coll de la marrana ----- 56 m

Coll de tirapits --------- 1h 30 m (esmorzar)

Coll de noufonts ------- 1h 35 m (menjar)

Núria ----------------- 1h 07 m

Pont del cremat ------- 1h 08 m

Queralbs -------------- 58 m

Animo als companys i simpatitzats a enviar comentaris, per fer més plural e interessant aquesta crònica de la nostra petita aventura.

4ª etapa Imatge

2008-06-10T23:15:00.007+02:00

Recorregut actualitzat

2008-06-10T23:15:00.006+02:00

4ª Etapa / Requesens - La Vajol

2008-06-10T22:46:00.011+02:00

8-6-2008

Ha passat força temps i ja tenim ganes de tornar a empendre la aventura. Aquesta vegada hem quedat més d'hora, a les 5:30 h. Aquesta vegada també sóm més puntuals :-). Sembla que la pasta es va poder preparar la nit abans i no ha calgut mobilitzar la familia a les 5 del matí.

La primera sorpresa consisteix en trobar un nou fitxatge, en Pere. Com descobrirem més tard algú el va enganyar, i per poc la broma li costa cara!

La lliçó important de la jornada és que no val la pena deixar de fer una activitat fent cas de la previsió metereològica. Vem estar a punt de no anar-hi per les contundents amenaçes de pluja, i la veritat és que un cel ben blau ens va acompanyar durant tot el dia.

Autopista fins a la sortida de la Jonquera. Pugem al poble de La Vajol on deixem un cotxe i desprès ens dirigim a Requesens, on veiem que la cantina encara segueix de vacances, un mes i mig desprès d'haver-hi estat. Aquesta vegada a les 7:30 ja estem caminant.

Val a dir que durant els primers moments ens sacseja una tramuntana forta i freda, que fa una mica incòmode la marxa. Ben aviat la pista es converteix en un balcó amb vistes a tot l'Empordà. Una vista magnífica. La pista plena de pedres ens porta al pas on hi ha una placa en record dels bombers francesos que es van estabellar amb el seu avió apagant foc (1982). Uns 100 mts més endavant es pot pujar pel bosc a veure les restes de l'avió. La cua i part de les ales encara es conserva. Aquí ens aturem uns 5 ó 10 minuts. Uns dels expedicionaris es dedica a fer un exhaustiu treball de camp al voltant de l'avió estabellat, sens dubte possa a proba les seves dots d'investigació.
A partir d'aquí continuem la pista però ben aviat la deixem per corriol a la esquerra. Aquest corriol passa en lleuger ascens per uns prats on el vent encara és més present. Aquesta zona està esquitxada de blocs rocosos molt erosionats. El camí, passat el puig de Falguers, que representa el punt més enlairat de la ruta, amb 730 mts. En aquest punt el convidad especial comença a donar símptomes de malestar, però tant concentrats com estem no els savem reconèixer. Comença un descens per un corriol molt encaixonat. Apenes tenim vistes del que ens envolta ja que la vegetació és molt espessa. El corriol segueix la seva baixada imparable, ja que hem de baixar prop de 600 mts fins a la Jonquera. En algún punt podem veure tota la zona de la jonquera i els boscos cap on ens dirigirem fins al final d'etapa.

Passem per la Ermita de Santa Llúcia, envoltada de fonts (totes seques) i zones de picnic. Aquesta baixada és exigent i el convidat comença a donar signes evidents de flaquesa. Com encara no estem ni a la meitat un dels Joans comença a motivar al nouvingut amb crits de

VINGA QUE JA ESTÀ!!, repetits cada 10 minuts durant més de 4 hores.

Arribem a La Jonquera. Pel poble ens desorientem una mica. És en aquest punt, amb la guàrdia baixada, que un dels components te un accident aparatós. Jo penso que al CAP de La Jonquera es parlarà força temps de la ensopegada amb una cadena que tot just aixeca un pam del terra.

Des d'aqui recomanem al nostre company que contracti una assegurança especial ja que porta una bona ratxa.

Seguim, desprès de passar pel bucòlic riu-claveguera de La Jonquera i trobar el pas per sota de la nacional 2 i de la autopista, ens dirigim per pista a creuar la via de AVE, també per un pont.

A partir d'aquí no deixem les pistes que, tot i la gran quantitat de cruilles, es segueixem bé gràcies a les marques. Anem pujant de manera contínua entre boscos molt atapeïts. No hi han vistes ja que el camí passa tota l'estona pel mig del bosc. Finalment les pistes comencen una forta davallada per mantenir-se desprès més planeres.

Passem per davant del que sembla un mas enrunat i es passa una font amb una gran sureda monumental. La font també està seca. Poc desprès arribem a una gran explanada on es troba la ermita de Santa Eugènia, amb una casa de colònies i piscina. Parem a menja una mica i a recuperar-nos.

A continuació, i per pistes molt amples, anem a sortir a un tram asfaltat que passa per davant d'un mas. Segueix un tram més de pista que passa per una petita riera, que aquesta sí que porta aigua, i finalment sortim al tram asfaltat que comunica Agullana amb la Vajol. És una autèntica llàstima acabar la etapa del GR per asfalt. En aquest punt, el convidad a la etapa d'avui manifesta una immensa alegria i es deixa caure a terra com un sac. Ens comunica que ja no pot més i que ens espera que el vinguem a buscar amb el cotxe. Desprès d'un petit debat, ons se'l pressiona a que continui, ja que sino es quedarà sense menjar, recull totes les forces que encara li queden i comença a caminar per l'asfalt a un bon ritme. Estem davant d'un miratge ja que quan veu el senyal kilomètric que indica que solament ha fet 1 km i que en queden encara 2 defalleix definitivament i torna a caure.

La resta de la expedició continua endavant. Segurament hi havien altres alternatives més interessants de camí, però els poc més de 3 km que hem de fer per carretera, es fan llargs, avorrits i pessats, fins que trobem l'entrada del poble i l'aparcament amb el cotxe.

Acabem l'etapa fem un dinar al mateix poble de La Vajol, tornem a buscar el cotxe a Requesens i cap a casa.

Ja en tenim un altra!!

Distància recorreguda: 26, 3 km.
Temps emprat: 6 h 45 minuts ( contant unes 4 aturades per descansar i menjar).

Perfil de la etapa:

La baixada de la primera meitat fins a la Jonquera es fa dura. Desprès de la Jonquera la pujada també és exigent. A partir d'aquí la etapa consisteix en anar tirant.

Punts de pas (incloses aturades):

Puig falguers --------------- 1h 25 m

Font de la saula ------------ 51 m

La jonquera ---------------- 40 m

Ermita de Sta Eugènia ------ 2h 17 m

La vajol -------------------- 1h 30 m

Recorregut realitzat

2008-04-29T23:16:00.003+02:00

3ª Etapa - Imatge

2008-04-06T17:55:00.004+02:00

3ª Etapa / Sant Quirze - Requesens

2008-04-06T17:54:00.015+02:00

5-4-2008

La etapa d'avui és complexe a nivell de logística. Cal anar a deixar un cotxe a Requesens, i desprès de desfer la pista cal anar fins a Sant Quirze de Colera, passant per Cantallops, Sant Climent, Espolla i Rabós. Total, que a les 9:15 estem fent la foto que publico a continuació.

Cal dir que avui ja semblem un equip 'professional'. Enrera queden les etapes realitzades amb bambes, texans i motxiles Eukanuba. El que no podia imaginar és que el que escriu, agafès una 'pàjara' que va possar en perill el bon terme de la expedició.

Deixem els prats verds en aquesta època de l'any i la tranquilitat de santuari de Sant Quirze.

Seguint la pista anem guanyant alçada ràpidament i la vista que queda enrera és francament espectacular. Nosaltres hem anat seguint la pista en direcció al coll de la Plaja, ben visible. Poc abans d'arribar al coll veiem una drecera del GR que no hem seguit. Aquest corriol podria estalviar part de la pista que hem seguit.

El coll és ample i amb bones vistes. Comencem la baixada i seguim les marques de GR per un corriol que ben aviat es perden, quedant el corriol completament intrasitable per la quantitat de matolls. Desprès de probar algunes tentatives decidim tornar al coll i seguir la pista principal.

Ben aviat trobem una drecera a l'esquerra que porta a 2 fonts, pel que sembla recentment acondicionades. La drecera ens torna a portar a la pista i passem prop d'una indicació de dolmen (trobarem vàris durant la jornada).

S'arriba a un bonic prat amb una riera i parem a fer l'esmorzar, prop del Mas Pils. El lloc és magnífic.

A partir d'aquí hem de seguir carretera asfaltada uns quants quilómetres de baixada. En aquest moment ja comença a fer calor i aquest tram es fa molt pesat. Deixem la carretera per creuar la riera de la Ricarda, força cabalosa i amb una casa a prop.

Passem per una font i aquí deixem la pista per agafar corriol que segueix un petit torrent fins que arribem al petit nucli de Els Vilars. Molt pintoresc i reduït. Seguint les marques comencem a pujar pistes guanyant altura constantment. Passem per un collet on hi ha una barraca de pedra. Si mirem al N-NE tenim una terrorífica visió del coll al que hem de pujar (coll de la Llosarda). Caldrà superar un 450 mts de desnivell des d'on estem.

Seguim la pista i passem per indicadors a altres dòlmens i alguna que altra font preparada com a àrea de picnic. A continuació comencem una molt dura i llarga pujada, per pistes pedregoses. El calor es va notant cada cop més. Les vistes són cada cop més espectaculars. L'Empordà, el golf de Roses, el Canigó lleugerament nevat, etc.

Quan la pista ja deixa de pujar, en un revolt, s'agafa un corriol que continua pujant, fins que al cap de 5 o 10 minuts arribem al punt culminant. Un bonic coll que ens porta de manera suau a passar pel pic del mig (730).

Finalment passem pel coll de la Llosarda i poc abans de baixar, veiem a la nostra esquerra el castell de Recasens. Ens endinsem en un bosc molt frondòs i fresc, i comencem la baixada. El camí és molt tancat, i solament de tant en tant apareix algún petit prat. En aquest punt portem força estona de marxa i la pujada anterior s'ha deixat notar. Per això ens aturem a dinar i a descansar una bona estona, en un petit coll. En aquest punt portem uns 20 km de marxa i encara ens queden més de 5 per arribar al cotxe.

Quan reprenem la marxa, arribem en 5 minuts a la riera de Mirapols, bastant cabalosa en aquesta època de l'any, tot i la sequera. Poc desprès es passa pel mas en runes de Mirapols. A partir d'aquí, tot i pensar que estàvem a tocar del castell de Recasens, comencem a agafar pistes i a fer revolts, i la visió del castell es fa esperar. Finalment veiem el castell i passem per uns bonics prats on pasturen les vaques.

Prop del camí un ha el Pou de Calç i una petita caseta que està habilitada com a refugi. Està molt neta però no hi ha ni porta ni finestres. Hi ha dues lliteres de fusta on poden dormir de 8 a 10 persones. El pou de calç és una construcció ben curiosa.

Seguim la ruta i passem ara pel costat i enlairats per un petit embassament. Desprès de creuar la riera , on hi ha un indicador d'un pou de glaç proper, seguim les indicacions per pistes secundàries, fins a sortir a la pista principal que va del castell a Requesens. En un quar d'hora arribem a Requesens. Abans però hem passat per una construcció que sembla venir a evocar el castell de Requesens en miniatura, amb una esbelta torre. La plaça de Requesens està envaida per les vaques, que caminen completament lliures. El seu rastre és evident per tota la plaça, pel que cal parar atenció on es trepitja. En aquest lloc hi ha cantina però està tancada per vacances. Mala sort!

La ruta d'avui ha sigut una mica més dura, pel desnivell. Hem fet 25,45 km i hem estat amb aturades i tot unes 7 hores. En el perfil destaca la sostinguda pujada un cop es deixa l'asfalt.

De les 3 etapes que hem fet és la més maca, ja que l'ambient ja comença a ser d'autèntica muntanya. Amés, pel que portem de GR ens estem trobant completament sols la majoria del trajecte, cosa que te el seu encant.

Les marques continuen sent molt irregulars. Tot i que no ens hem perdut, sempre hi ha 2 ó 3 punts en que cal concentar-se per trobar el camí.

Punts de pas (incloses aturades):

Mas pils ------------- 1h 05m

Mas corbera ---------- 47 m

Els Vilars ------------- 55 m

Coll de la Lusarda ----- 1h 51 m

Riera de mirapols ---- 1h 12 m

Requesens ----------- 1h 16 m

Imatge de la ruta realitzada

2008-03-02T23:07:00.002+01:00

2ª Etapa: El Port de la Selva - Sant Quirze de Colera

2008-03-02T09:34:00.013+01:00

1-3-2008

Portem a terme la segona etapa del GR. Desprès de la moguda habitual logística, deixant en primer lloc el cotxe a Sant Quirze, anem al Port de la Selva. Deixem el 2on cotxe a l'aparcament de davant de la benzinera i ens preparem per al repte.

Són les 8:45. La pujada és molt forta i ens agafa encara freds. Anem pujant al ritme que podem fins que en una zona intermèdia la pujada es fa més suportable. Passem per una zona amb 2 restes megalítiques i seguim pujant, amb maravelloses vistes al darrera nostre amb la badia del Port de la Selva.

Agafem un tram de carretera i podem veure els vilars amagats de La Vall de Santa Creu i de La Selva de Mar.

El Monestir de Sant Pere de Rodes és a la vista i ens acostem fent les darreres pujades per corriols i passem per la carretera fins a un gran aparcament. A partir d'aquí ja tenim grans vistes envers l'Empordà i el Pirineu. El GR pren una pista a prop d'una casa en runes i un dòlmen (El Mas de la Pallera). Parem a menjar una mica. El sol ja pica i comença a fer calor.

A partir d'aquí el camí faldeja per contrades solitàries fins que prenem una desviació a la dreta en forta baixada, fins al proper Coll de Perer. El camí començar a baixar decididament fins a la visible vila de Llança. El tram que travessa la Vila no és gaire bonic. Urbanitzacions a mig fer, deixalleria, barraques, etc. A més, el sol calenta de debó i la pista de sorra que puja sense parar no ofereix cap ombra aprofitable. Passem per grans espais amb poca vegetació fins arribar al coll de les portes.

En aquest punt trobem algunes pinedes i més vegetació. El camí baixa i tenim una vista aèria de l'ermita de Sant Silvestre.

El lloc invita al descans: El prat que envolta la ermita fle de flors, el so de l'aigua de la riera que passa just al davant, ... les cames i els peus que tenim destrossats! Mengem una mica pensant que per sortir de l'ermita el corriol s'enfila uns 80 mts d'una manera molt dreta.

Un cop superat aquest nou obstacle s'arriba a una pista que sense pujar ni baixar cal anar seguint uns quants kms.

Al fons es veuen les runes d'una masia. Quan la superem cal pujar en pendent fins al proper coll de la Serra. Poc abans del coll veiem en la llunyania el Coll del Perer, sobre Llançà, d'on venim. Ja portem uns quants kms al damunt.

En aquest coll veiem el poble de Vilamaniscle i se'ns escapen les llàgrimes de pensar en que ens podrem pendre una cervessa fresca en el bar del poble. Doncs descobrim que Vilamaniscle és possiblement l'ùnic poble que no te bar, encara que hi ha una pizzeria i ens prenem tranquilament uns refrescs.

Ja solament falta seguir una carretera asfaltada (fins fa poc era una pista), que en poc més de 6 km ens portarà al Monestir de Sant Quirze de Colera.

El sol de justícia i el cansament fan que aquest darrer tall sigui una prova psicològica molt dura. Un dels companys, completament enbogit comença a fer una carrera amb un ritme frenètic. Ens treu un quart d'hora a la resta de grup. És un misteri el que li va passar pel cap, encara no tenim explicació. Potser aquesta actitud embogida fa que es desencadeni un conflicte lamentable amb el cuiner gras del restaurant de Sant Quirze.

Aquest cuiner gras, amb una mirada que no indica inteligència precisament, va caure en les provocacions del nostre company, provocacions absolutament desmesurades i que va portar al gras amb tota justícia a reaccionar violentament. Jo demanaria a tothom que pugui arribar a llegir aquest blog, que s'acosti al restaurant a demanar perdò en nom nostre al cuiner gras. Aquest cuiner gras i cremat no es mereixia la nostra falta de respecte i desconsideració.

Tornant a la descripció de la ruta, l'arribada al conjunt monumental de Sant Quirze és bastant espectacular. L'entor solitari del santuari, i la presència dels edificis, imposa a qui no coneix aquest lloc. Són prop de les 15:30 h.

Les dades de la etapa:

26,5 km

6h 50 m incloses 4 petites aturades per descansar.

El perfil, on destaca la pujada inicial a St Pere de Rodes i la posterior baixada a Llançà. També es fa notar la pujada sostinguda a la sortida de Llançà, fins que finalment el camí planeja.

Punts de pas (incloses aturades):

St Pere de Rodes ------- 1h 08 m

Coll de Perer ----------- 54 m

Llançà ----------------- 40 m

Coll de les portes ------- 53 m

Sant silvestre ---------- 30 m

Vilamaniscle ---------- 1h 11 m

Sant quirc de colera --- 1h 40 m

2ª ETAPA SUPERADA!!

2008-01-21T14:57:00.002+01:00

Explicació de perquè ens vem perdre prop de Cala Taballera, extret d'un altre blog:

Aunque hace sol, la brisa que viene del mar es fresca y húmeda, muy agradable. Toda esta zona, como decía en otra parte, se quemó en el año 1986, debió ser un incendio tremendo. Bajamos a la Cala Tavellera y no podemos evitar la tentación de darnos un chapuzón en sus tranquilas y solitarias aguas. Solamente un yate con tres personas tomando el sol en la orilla. Inolvidable momento. Las señales del GR desaparecen, el dueño de una gran finca las ha borrado, nos perdemos, retrocedemos, pérdida de nuevo, al final y después de muchos tropezones, damos con el camino correcto.

1ª Etapa: Cap de Creus-Port de la Selva

2008-01-20T16:06:00.003+01:00

19-1-2008

Desprès de sortir a les 6:30 de casa i deixar un cotxe al Port de la Selva, sortim a les 8:45 del Cap de Creus.

Foto històrica. Inici de l'aventura, encara adormits i amb fred.

Sortint del far seguim les marques cap a l'Est i en menys de 10 minuts trobem les marques circulars blanques i vermelles que són les que indiquen que ens trobem a l'inici del GR11. Devant nostre només hi ha mar i un petit illot.
Desfem el camí envoltats de roques negres i esmolades fins tornar al far i seguint les marques fem una mica més de 2 km per carretera, fins que els senyals ens indiquen que agafem un corriol cap a la dreta, que en baixada en porta prop d'una casa ( Mas dels Rabassers de Baix).
Poc desprès es passa per davant de les runes del Mas dels Rabassers de d'alt.

El camí segueix força ben marcat entre lleugeres pujades i baixades no gaire pronunciades. Passada una tanca de bestiar s'arriba a un prat força obert amb un pi al mig, i el sender gira a la esquerra. Arribem a una zona força planera i en aquest punt, seguint sempre marques de GR, ens desviem de la cala Taballera sense adonar-nos. Passem per una zona amb moltes barraques de pedra, murs i runes, algunes de les barraques en bon estat i comencem una baixada forta fins al fons de la riera de Cala Tabellera.

El fons de la riera el trobem engorjat i amb força aigua. La travessem i en una zona on el corriol està envoltat de vegetació, i passat un segon gorg, afrontem una forta pujada. A dalt fem una parada per esmorzar. Davant tenim les runes del Mas Alfares. Portem aproximadament 1h 40 min.

El camí s'allunya del mar i passa pel Mas Vell i poc desprès per la casa habitada de Mas Paltré.
Poc desprès cal deixar el camí que portem per baixar per un corriol a la esquerra i prop d'aquest mas travessa una riera amb un bonic gorg per on baixa aigua, que surt de sota d'unes roques. Poc desprès arribem a Sant Baldiri, ermita o monestir enrunat que està en reconstrucció.

Es pot observar un bonic pont d'arc per entrar al recinte, amb una porta ben conservada. Al costat s'endevina una torre circular. Hi ha un gran edifici i petites construccions enrunades. Algunes deixem veure les lloses que servien de terra i d'alt d'un petit turó hi ha un altre torre circular.

A partir d'aquí es segueix una pista de terra que ja ens portarà fins al Port de la Selva.

Arribats a les primeres cases, en comptes de baixar directament el GR revolta tot el poble fins a la Cala Tamariua. per entrar per l'extrem Nord.

Són poc més de les 12 h.

Hem fet 15 km, i hem estat 3 hores de marxa a part de les parades. El ritme ha sigut força alt degut al poc desnivell.

Punts de pas (incloses aturades):

Coll de mas alfaràs --------------- 1 h 40 m

Sant Baldiri ----------------------- 40 m

Port de la Selva ------------------ 1 h 05 m

1ª etapa completada!!